La iniciativa, organitzada pel col·lectiu G1 Horta Nord, va aconseguir reunir 23 llocs diferents i va atraure participants arribats des de diversos punts de la comarca, la resta de la Comunitat Valenciana i fins i tot des de Madrid. Els assistents van poder accedir a una àmplia varietat de productes i servicis que abastaven des de fruites i verdures de producció pròpia i elaboracions artesanals fins a manualitats, roba de segona mà, costura i massatges. A més, una cooperativa de llavors desplaçada des de Castelló va participar activament per a fomentar l'intercanvi i la preservació d'espècies autòctones.

L'esdeveniment va estar coordinat a la comarca per Pedro García, veí del municipi i exregidor de la localitat durant vuit anys, des de 2015. García va detallar que esta jornada suposa «una reivindicació d'una economia basada en la creació d'una comunitat d'assistència col·laborativa que fuig de l'especulació». Per la seua part, el regidor de Comerç, Ferran Ortolà, va valorar de forma positiva la cita i va subratllar el compromís de l'administració local amb este tipus d'activitats. «Sempre donarem suport a iniciatives basades en les relacions que fan comunitat, que generen xarxa social i poble, enfront de plataformes que desvertebran i debiliten el comerç de proximitat», va assegurar el responsable municipal.

La jornada va funcionar com a aparador per a divulgar un model econòmic alternatiu centrat en el trueque i en l'ús de la «juna» (G1), una moneda social que els usuaris gestionen mitjançant una aplicació digital i un moneder virtual. Este sistema està dissenyat per a facilitar els intercanvis quan no hi ha una correspondència directa de béns o servicis entre dos persones, aportant flexibilitat a la xarxa. En la pràctica, si un usuari vol adquirir alguna cosa però no té un producte que oferir a canvi en eixe moment, empra les seues junes per a tancar la transacció i equilibrar el sistema. A diferència dels diners convencionals, esta moneda no permet l'estalvi ni l'acumulació, ja que té una vida útil d'uns dos anys. Si la moneda no s'utilitza en eixe termini, ix desapareixent, la qual cosa incentiva el moviment constant i bloqueja l'especulació.

L'ingrés a esta xarxa d'intercanvi se sosté de manera estricta en la confiança, per la qual cosa qualsevol nou membre necessita l'aval d'altres participants per a poder formar part de la comunitat. Encara que l'encontre de La Pobla de Farnals va ser presencial, el col·lectiu manté el seu dinamisme habitual a través d'eines digitals com canals locals de Telegram i la web https://girala.net/es. Este model de moneda lliure forma part d'un moviment internacional en plena expansió que compta amb un fort arrelament a Catalunya i el País Basc, i que està especialment desenvolupat al sud de França, sobretot a l'àrea de Toulouse. En estes regions, l'ús de la moneda social ja s'ha integrat en comerços físics i operacions de gran envergadura, on els membres han arribat a intercanviar vehicles i immobles.