Les irregularitats en els empadronaments s'han convertit en una preocupació creixent per a les grans ciutats, incloent-hi València. Les administracions locals estan intensificant la vigilància davant l'augment de fraus. Recentment, l'Ajuntament de València va traslladar a la Fiscalia noves sospites d'empadronaments irregulars realitzats sense el consentiment dels propietaris dels domicilis.

Aquesta acció es produeix pocs mesos després que una vintena de persones fossin detingudes per estafar i revendre contractes de lloguer falsos amb l'objectiu d'inscriure's al padró. L'empadronament, un requisit fonamental per accedir a drets i prestacions socials, s'ha convertit en un punt vulnerable que alguns aprofiten, alimentant discursos xenòfobs.

En la penúltima sessió de control a les Corts Valencianes, el president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, va anunciar que el seu executiu reforçarà el control sobre els empadronaments irregulars mitjançant la coordinació amb els consistoris. Aquesta declaració va ser una resposta a una intervenció de Vox sobre migració, on el dirigent popular va subratllar una estratègia conjunta entre administracions, reconeixent que els ajuntaments han vist superada la seva capacitat de control censal, malgrat l'existència de procediments d'ofici per donar de baixa padrons incorrectes o no actualitzats.

Només durant el 2025, l'Ajuntament de València va donar de baixa a més de 7.000 persones estrangeres del padró municipal mitjançant tres resolucions. Aquestes baixes van afectar migrants comunitaris i extracomunitaris, amb i sense permís de residència, que no havien renovat el tràmit (els ciutadans extracomunitaris han de fer-ho cada dos anys i els europeus cada cinc) o en els quals s'havien detectat empadronaments “indeguts”.

Les inscripcions que l'INE classifica com a “indegudes” poden derivar d'expedients de baixa d'ofici (quan l'empadronament se suspèn per no residir al domicili), d'inscripcions duplicades detectades pel propi Ajuntament o per correcció material d'errors. Un total de 2.236 baixes es van produir per aquestes causes, segons la documentació a la qual ha tingut accés elDiario.es. Totes aquestes baixes van comptar amb un informe favorable del Consell d'Empadronament.

La resta de baixes es van deure a la no renovació, seguint les directrius de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local. El consistori va emetre diversos avisos als ciutadans que havien de renovar els seus tràmits, tal com recomana l'INE. Un cop superat el termini legal, l'Ajuntament declara la caducitat de la inscripció. Per aquesta via, es van donar de baixa 2.462 ciutadans no comunitaris o sense permís de residència i 2.699 que, tot i tenir targeta de residència de règim comunitari o autorització de residència de llarga durada, no van confirmar la seva residència.