La decisió judicial dona la raó als veïns, constatant que els nivells de soroll superen els límits permesos dins de les vivendes. Les medicions han arribat fins als 80 decibels (dB) en els domicilis, quan la normativa establix un màxim de 45 dB de nit i 55 dB de dia. Esta diferència, de més de 30 dB sobre els llindars permesos, indica un incompliment objectiu que afecta drets fonamentals com el descans.
En este context, l'administració té l'obligació d'actuar, però amb un marge reduït. Mantindre els festivals en la seua ubicació actual implicaria reduir el volum fins a un punt que desvirtuaria l'experiència i dificultaria la contractació d'artistes, ja que un macrofestival sol funcionar entre els 100-110 dB en el recinte. Per tant, la reubicació d'estos esdeveniments pareix ser l'alternativa més probable.
Dins de la ciutat, la Marina concentra bona part de les mirades. La Marina Sud, amb capacitat per a esdeveniments de gran format, està condicionada per obres i limitacions d'aforament, reduint la seua capacitat a unes 14.000 persones, lluny de les xifres de festivals com el Festival de les Arts (entre 40.000 i 60.000 assistents) o el BigSound (més de 70.000). La Marina Nord ha emergit com a alternativa immediata després del trasllat del concert de Jean-Michel Jarre, previst inicialment en la Ciutat de les Arts. No obstant això, associacions veïnals i hostaleres del Cabanyal-Canyamelar han rebutjat esta opció, considerant que el problema del soroll només es desplaça.
Fora de València, l'àrea metropolitana oferix més marge físic. En Torrent, el Parc Central ha demostrat capacitat per a albergar esdeveniments multitudinaris, com el Rockejat o el Germanor Fest de 2025, amb una extensió d'uns 26.000 metres quadrats. En Mislata, el recinte firal, amb uns 14.000 metres quadrats, també ha acollit concerts amb prop de 20.000 persones. Estos exemples evidencien que l'àrea metropolitana pot absorbir esdeveniments de gran grandària, tenint en compte la seua proximitat al Cap i Casal i la possibilitat de desplaçar-se amb transport públic.
No obstant això, cap d'estos municipis ha fet un pas ferm per a consolidar-se com a alternativa. Acudir a macrofestivals implica assumir impactes en forma de soroll o mobilitat, i els ajuntaments eviten posicionar-se de forma clara. Casos com Cullera, amb el Zevra Festival (155.000 assistents) i el Medusa Festival (més de 180.000), mostren que el model pot funcionar amb èxit en recintes amplis prop del litoral, allunyats de nuclis residencials densos.
Per a analitzar les alternatives, existixen els Plans Acústics Municipals (PAM), documents que ordenen el soroll en cada terme municipal. Estos plans delimiten zones segons la seua sensibilitat i establixen els nivells admissibles. La seua implantació és irregular, i molts municipis no els tenen aprovats o estan desactualitzats. La seua absència no bloqueja la celebració d'esdeveniments, però reduïx la previsió sobre el compliment dels límits acústics exigits per la llei.
Els macrofestivals requerixen espais molt específics: recintes amplis, amb capacitat per a desenes de milers de persones, ben connectats per transport públic i, sobretot, allunyats de zones residencials denses o protegits per barreres naturals o artificials que minimitzen la propagació del so. Sense un mapa clar de recintes aptes, cada esdeveniment depén de solucions puntuals que, com demostra la sentència, poden quedar en entredit.
