Aquesta decisió judicial, a la qual ha tingut accés Europa Press, estima la demanda presentada per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) i declara la nul·litat de l'article 118 del VIII Conveni Col·lectiu Laboral Autonòmic de Centres, Entitats i Serveis d'Atenció a Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana.
El sindicat va impugnar l'esmentat article autonòmic perquè estipulava que, en cas d'incapacitat temporal (IT), els empleats dels Centres Especials d'Ocupació només cobraven el 75% del seu sou. Aquesta condició contrastava amb el conveni estatal, que en molts casos reconeix el 100% del salari en situacions similars.
El conveni estatal organitza tot el sistema de negociació del sector, fixa regles sobre què es pot negociar i estableix mínims obligatoris. És a dir, actua com a sòl comú per a tot el sector.
El tribunal va analitzar el recurs i va donar la raó a CSIF, considerant que un conveni autonòmic no pot establir condicions salarials inferiors a les fixades per un conveni estatal. La sala va subratllar que els convenis autonòmics tenen límits i, tot i que poden negociar, han de respectar els mínims estatals i només prevalen si són més favorables. En aquest cas, es va constatar una clara rebaixa de drets.
A més, la sala va observar que aquesta reducció salarial s'aplicava exclusivament als Centres Especials d'Ocupació, on almenys el 70% dels treballadors tenen alguna discapacitat. Aquesta situació implicava que els treballadors amb discapacitat percebien menys salari en situació de baixa que altres empleats del mateix sector.
Per tant, el tribunal va identificar una discriminació indirecta per raó de discapacitat, tal com argumentava CSIF, i fins i tot una discriminació per associació respecte als treballadors sense discapacitat d'aquests centres. En síntesi, el TSJCV conclou que el conveni autonòmic no pot rebaixar el que estableix l'estatal, que l'article impugnat és contrari al sistema legal de convenis i que, a més, genera una situació discriminatòria.
