Després del Diumenge de Resurrecció, la ciutat de València es transforma en un punt de trobada per a famílies que gaudeixen de l'aire lliure. Les platges com el Cabanyal, la Malva-rosa o el Saler són els llocs predilectes per a aquesta celebració, on xiquets i adults intenten fer volar els seus catxirulos en un ambient càlid i poc ventós, ideal per a gaudir de la sorra.

Aquesta festivitat, que segueix la solemnitat de la Pasqua cristiana, adquireix a València un caràcter més familiar i lúdic. Famílies com la de Vicente i Ana, que viatgen des de Silla fins a la platja del Saler amb la seua filla i tres netes, exemplifiquen la continuïtat d'aquesta tradició. Ana recorda com algunes costums, com les quadrilles de pasquers a Silla, s'han anat perdent, però la mona casolana que porta la seua neta del col·legi demostra que l'essència es manté.

Més enllà de les platges, el paisatge es repeteix en altres punts de la ciutat, com el passeig marítim de la platja de l'Arbre del Gos, on centenars de persones es reuneixen per a fer pícnics. La tradició de la mona de Pasqua, un dolç que padrins i padrines regalen als seus fillols, té un origen antic, provinent de la paraula àrab 'munna', que significa 'regal', i es documenta des del segle XV.

Les pastisseries de València aprofiten aquesta època per a oferir les seues millors creacions. L'Horno Bells va guanyar el primer premi a la mona de Pasqua l'any 2026 amb una recepta del seu fundador, Carlos. Altres establiments destacats són La Rosa de Jericó, amb més de 120 anys d'història, i l'Horno San Antonio, conegut per la seua ornamentació artística.