Quan la llengua es posa en marxa, deixa de ser un concepte abstracte per a transformar-se en una realitat viva i tangible. El Correllengua encarna este principi, portant la llengua dels discursos als carrers i places, gràcies a la participació de les persones que la fan avançar. Este gest, aparentment senzill, posseïx una gran potència política i cultural.
Enguany, este moviment adquireix una nova dimensió amb la celebració del primer Correllengua Agermanant. Esta iniciativa es fonamenta en dècades de treball de col·lectius, associacions i persones que han mantingut viva la Flama poble a poble, sovint sense suport institucional. El Correllengua Agermanant reconeix i dignifica este esforç, projectant-lo cap a una escala més àmplia i explícitament política, amb la finalitat d'agermanar territoris units per la llengua i la cultura.
La Flama va eixir el 17 d'abril del Canigó, a Prades, carregada d'un profund simbolisme. Este punt geogràfic representa un origen cultural i un referent compartit que travessa fronteres. Des d'allí, la Flama recorre el territori com una línia de continuïtat històrica, unint diverses realitats sota una mateixa llengua. Cada pas d'este recorregut és una afirmació política de persistència i connexió malgrat els intents de fragmentació.
L'arribada de la Flama a València el 25 d'abril no és una casualitat festiva, sinó una declaració de principis. Esta data simbolitza la derrota militar i la pèrdua de les institucions pròpies, així com l'inici d'un llarg procés de despossessió lingüística, cultural i política. Portar la Flama a València eixe dia convertix la memòria en un present actiu, recordant que la llengua va resistir en les cases i als carrers, transmesa de generació en generació.
El Correllengua Agermanant posa en evidència una veritat incòmoda per al poder: la llengua no es mata només deixant-la morir, sinó també invisibilitzant-la, ridiculitzant-la o subordinant-la. Al País Valencià, s'ha aplicat una política sistemàtica de deslegitimació de la llengua pròpia. El Correllengua respon a esta situació amb una acció col·lectiva que no demana permís per a existir.
La força del Correllengua residix en la participació conscient. La llengua es defensa usant-la, ocupant espais i generant comunitat. Quan la Flama passa de mà en mà, es transmet una responsabilitat compartida: la de no delegar la supervivència de la llengua. És una faena quotidiana i col·lectiva que el Correllengua fa visible de manera clara i directa.
