En Compromís, la màxima de prioritzar el 'què' abans que el 'qui' ha sigut una constant. No obstant això, una dècada després de la formació de governs, la preparació de la candidatura per a l'Alcaldia de València ha invertit esta lògica. Ara, el 'qui' sembla clar, però el 'com' i les condicions estan generant un enredament significatiu en un espai polític acostumat a debats profunds.
La confirmació de la intenció de l'exvicepresidenta de liderar la candidatura a les eleccions municipals de València, anunciada el passat 28 de març en el congrés d'Iniciativa, ha sacsejat les dinàmiques de la coalició. Este moviment implica no sols el retorn a la primera línia política, sinó també la necessitat de compatibilitzar el treball de la candidata, que no forma part de cap òrgan de la coalició, amb el de l'equip ja conformat.
La qüestió central radica en el 'com' es gestionarà este procés, i és ací on les diferents branques de Compromís estan trobant dificultats. Una Executiva extraordinària, convocada per a tractar la
Candidatura València
, havia de servir per a abordar una Assemblea que ungira la candidata. No obstant això, la situació ha evolucionat, i la portaveu en València va traslladar a l'equip de la candidata que l'òrgan no formalitzaria la petició d'encapçalar la llista, sinó que tractaria
“"qüestions de procediments interns sobre la candidatura"
. Esta decisió va portar la candidata a no assistir a la reunió, en considerar que les qüestions internes no li competien.
L'arribada de la candidata sacseja els equilibris d'una coalició composta per tres branques principals: Més, Iniciativa i Els Verds, a més de Gent de Compromís. En el cicle electoral anterior, la branca ecofeminista havia perdut visibilitat en favor de Més, la branca valencianista i majoritària. Esta situació posa de manifest la confluència de, almenys, dos models dins de la coalició i anticipa un dels debats clau per a les pròximes eleccions: les confluències i l'obertura de Compromís als moviments socials.
