Després de la recent DANA, el debat sobre les obres hidràuliques ha guanyat rellevància. La falta d'actuacions previstes des de fa dècades ha obligat les administracions a reaccionar, posant en relleu el paper crucial de preses com la de Forata per a mitigar els efectes de les catàstrofes.

El II Congrés de Patrimoni d'Obres Públiques i de la Enginyeria Civil, celebrat recentment en la Comunitat Valenciana, va reivindicar estes instal·lacions no sols pel seu valor patrimonial, sinó també per la seua capacitat per a garantir l'abastiment i la seguretat de les poblacions aigües avall.

En la Comunitat Valenciana, hi ha exemples significatius com la presa de Tibi, del segle XVI, la segona més antiga d'Europa, i el pantà d'Elx. Estes infraestructures, a més de la seua funció de reg i abastiment, van demostrar la seua importància durant la DANA.

En el Túria, les preses de Benagéber, Buseo i Loriguilla van evitar danys majors. En el Xúquer, embassaments com Contreras, Alarcón o Tous també van complir la seua funció. El cas de Forata, en el riu Magre, va ser determinant, ja que va rebre una avinguda de 2.100 m³/s i només va soltar 1.000 m³/s, reduint el pic a la mitat i retardant-lo quatre hores. Sense estes preses, la catàstrofe hauria sigut molt més gran.

Projectes com la presa de Xest en el barranc del Poio, o les de Vilamarxant (Túria), Marquesat (Magre) i Sellent (Xúquer), previstes en el Pla Hidrològic de 2001, no es van dur a terme a causa d'un canvi de política que va prioritzar les dessaladores. Estes, en alguns casos, es van construir en zones inundables o funcionen a mig gas, sense solucionar el problema de seguretat.

Actualment, es plantegen obres de protecció basades en planes inundables, com el desviament del barranc de la Saleta cap al Túria, considerat insuficient per alguns experts. La sostenibilitat, segons els enginyers, implica mantindre les preses per a fer sostenible el sistema i oferir protecció davant avingudes i sequeres.