Un historiador especialista en la Corona d'Aragó i la construcció de la identitat valenciana ha dedicat part de la seua investigació a revisar figures històriques clau. Entre estes, destaca Joan Baptista Basset, protagonista d'un dels episodis més decisius en la història valenciana.
Segons l'historiador, Basset pot considerar-se «el major líder popular i social de la història valenciana». La seua capacitat per a encapçalar una revolta i articular un moviment polític el situa com una figura excepcional en el context del segle XVIII. El seu lideratge es va sustentar en tres pilars fonamentals: el suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, la defensa dels furs valencians i la voluntat de millorar les condicions de vida de llauradors i artesans enfront dels privilegis de les elits.
“"Lluny d'haver sigut un simple alçament exclusivament popular, el moviment de Basset va ser interclassista."
A la seua causa es van unir les classes més humils i sectors importants de la societat valenciana, com ara cavallers, juristes, membres del clero i l'arquebisbe de València, a més de comerciants i governants municipals. L'entrada de Basset en València, amb les portes obertes, difícilment hauria sigut possible sense la complicitat d'una part significativa de les classes altes, encara que la gran aristocràcia fora fidel a Felip V.
Els motius de la revolta no van ser fruit de la improvisació ni de l'oportunisme. El conflicte es contextualitza en una guerra internacional i respon a motivacions polítiques, econòmiques i culturals profundes. Un dels aspectes més cridaners del lideratge de Basset va ser el seu carisma. L'historiador subratlla el fervor popular que despertava, amb episodis que voregen el simbòlic o llegendari, des de la veneració a la seua família fins a relats de suposats miracles documentats per notaris de l'època.
La derrota del bàndol austracista va portar conseqüències devastadores, i la figura de Basset ha sigut reinterpretada al llarg del temps. El valencianisme posterior el va reivindicar com a defensor dels furs i d'una Espanya plural. Hui, la historiografia reconeix la seua capacitat política i la seua experiència militar i tècnica. La seua figura ha d'entendre's en el seu temps: com la d'un líder excepcional que, en un moment de crisi, va aconseguir articular una aspiració col·lectiva de canvi polític i social.
