La mostra, que es podrà visitar des de demà i fins al 28 de juny, utilitza el brodat i l'art tèxtil com a nexe d'unió. A través d'una desena d'estendards, l'artista murciana connecta la importància de la lluita de les sufragistes britàniques d'inicis del segle XX amb els moviments feministes actuals, des del #MeToo fins a col·lectius com LasTesis o Pussy Riot.
“"El brodat, un llenguatge que estava associat a eixe espai domèstic i femení, ix per primera vegada a l'espai públic per a reivindicar el dret al vot."
Els estendards moderns inclouen missatges com It is a dress, not a yes o Virgin Mary, please become a feminist, que il·lustren la continuïtat de les reivindicacions. Esta proposta subratlla que els moviments socials no són estàtics i que és fonamental revisar el passat per a aprendre i avançar.
Més enllà dels estendards, l'exposició inclou un gran tapís que servix com a genealogia de dones, dividit en cinc trams. Dos d'ells fan referència al moviment sufragista britànic, dos més vinculen artistes de la Bauhaus com Anni Albers o Gunta Stölzl, que van subvertir l'art tèxtil, i el quint fragment es dedica a Matilde Calvo Rodero per dignificar les arts decoratives. Esta peça té un caràcter personal per a l'artista, ja que l'ha brodada al costat de la seua mare.
La mostra es complementa amb peces que continuen explorant el tèxtil a través de la pintura, amb referències a figures com Artemisia Gentileschi, i el cos, que també té un paper important com a ferramenta de reivindicació política i social, tal com el van utilitzar les sufragistes en les seues marxes.
“"L'exposició és magnífica per eixe treball de l'ús del tèxtil tan cuidat, especialment a Alacant, per a fer una composició que és una meravella."
