La publicitat en valencià: entre l'autenticitat i els tòpics gastats
Experts en publicitat analitzen l'ús creixent del valencià en campanyes, destacant la cerca d'autenticitat i la necessitat d'evitar estereotips.
Per Mireia Blasco i Vidal
••2 min de lectura
IA
Imatge d'una lona publicitària en un edifici del centre de València.
La presència del valencià en la publicitat creix, buscant una connexió autèntica amb el públic, però s'enfronta al repte d'evitar tòpics i estereotips que desvirtuen la cultura local.
La ciutat de València ha sigut testimoni recent del desplegament d'una gran lona publicitària en el seu centre, que mostrava dos amics abraçant-se amb el lema «L'esmorçaet en el bar de sempre». Esta campanya, que va generar debat pel seu ús d'un terme poc comú, ha posat de manifest la creixent tendència de les marques a utilitzar el valencià en la seua comunicació.
La retirada de la lona va deixar al descobert una discussió més profunda sobre per què grans marques, com Coca-Cola, opten pel valencià per a expressar idees de felicitat o proximitat. Este fenomen és cada volta més visible en espais emblemàtics de la ciutat, fins i tot en zones on l'ús oral del valencià no és predominant.
“
"En un món homogeneïtzat i un tant despersonalitzat en què totes les ciutats són quasi iguals, hi ha un perfil de consumidor que busca desesperadament l'autèntic, la diferència, el genuí. Digam que l'ús del valencià, encara que un tant superficial i cosmètic en ocasions, sí que intenta acostar-nos a això molt nostre, que ens recorda que alguna volta vam ser diferents i que potser continuem sent una cultura amb matisos i arrels úniques."
Per la seua part, un cofundador de l'estudi creatiu Granissat celebra la presència del valencià en la publicitat, ja que demostra que és una llengua viva i amb futur. No obstant això, advertix que les agències i les marques sovint cauen en l'ús de tòpics gastats i repetitius, la qual cosa pot desvirtuar el missatge i la percepció de la cultura valenciana.
“
"Si vols fer una campanya que parle valencià, perfecte, però ha de parlar de forma autèntica, sense caure en tòpics absurds i passats de moda i que no perpetuen una visió de la valencianitat reduccionista, folcloritzada i provinciana."
La paradoxa rau en el fet que esta cerca comercial d'autenticitat pot acabar en un pastitx que col·lisiona amb la realitat lèxica i cultural. La personalització a través de la llengua pròpia es presenta com una ferramenta eficaç per a les marques en un entorn publicitari saturat, permetent una connexió més profunda amb la comunitat local. Per això, és crucial que la publicitat prenga de veres l'entorn al qual es dirigix, evitant simplificacions i estereotips.