La mostra, comissariada per Maribel Acosta, utilitza fotografies, documents, vídeos i so per a reconstruir el programa sanitari que Cuba va desenvolupar entre 1990 i 2011. Este programa va atendre a més de 26.000 xiquets i xiquetes, majoritàriament d'Ucraïna, Bielorússia, Rússia i Moldàvia, que patiren les conseqüències de l'accident nuclear de Txernòbil.

L'accident, ocorregut el 26 d'abril de 1986, va alliberar un núvol radioactiu que es va estendre per gran part d'Europa. Les conseqüències es prolongaren durant anys en els cossos dels xiquets, manifestant-se en malalties tiroïdals, càncers, afeccions cutànies i trastorns immunològics.

A partir de 1990, en plena crisi econòmica coneguda com el “Període Especial”, Cuba va posar en marxa un programa sanitari que va traslladar milers d'estos menors a l'illa. Allí reberen tractament mèdic gratuït i seguiment prolongat en el balneari de Tarará, a les afores de l'Havana. Molts arribaren sense conéixer l'idioma ni el lloc, i participaren en activitats quotidianes i espais de convivència per a atendre l'impacte emocional.

L'exposició naix de la investigació impulsada per l'artista Sonia Cunliffe i la periodista Maribel Acosta, qui durant anys van rastrejar arxius, testimonis i documents. El projecte busca reconstruir els fets i les capes de significat que els envolten, destacant la solidaritat i l'amor entre éssers humans. Els testimonis de metges i traductors, coneguts com a “metges d'ànima”, revelen un programa que va anar més enllà del tractament clínic, incorporant dimensions psicològiques i socials.

El component sonor, amb la peça El lamento de Liusia del compositor Jorge Antonio Fernández Acosta, acompanya al visitant i remet als relats recollits per Svetlana Aleksiévitx en Veus de Txernòbil. La mostra planteja una reflexió sobre com gestionem estes històries en el present, recordant que darrere de cada xifra sempre hi ha vides concretes.