La capital valenciana apareix en la literatura de moltes maneres, ja siga com a escenari principal o com a teló de fons per a les històries. Sempre està ací, immòbil i canviant, marcada per les diferents èpoques i les transformacions urbanes. És una ciutat que pot mutar, però que continua sent reconeixible per als seus habitants, inclús des de la ficció.

Coincidint amb la celebració de la Fira del Llibre de València, que té lloc del 30 d'abril al 10 de maig, este article recopila dotze títols on la ciutat té una presència significativa, formant part viva del relat.

Entre les obres destacades es troba Noruega de Rafa Lahuerta, guanyadora del Premi Lletraferit, que retrata una València dels anys huitanta i noranta a través de la memòria del seu protagonista. També Totes les cançons parlen de tu de Xavi Sarrià, que situa l'acció en la València dels noranta, amb els seus barris i la música com a elements centrals.

Carnívora de Jordi Colonques, XXX Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià, presenta una distopia on la ciutat es veu afectada per una crisi sanitària i el col·lapse dels servicis. Jordi Colonques construïx una València recognoscible on la resposta institucional arriba tard i el caos s'escampa entre la por i la desinformació.

Altres títols com Narcís o l’onanisme de Carles Fenollosa, No hi havia a València… de Mercè Climent, El Violeta de Juan Sepúlveda i Antonio Mercero, i El jo que no mor de Ferran Torrent, continuen explorant la ciutat des de diferents perspectives, des de les Falles fins a la repressió franquista o la València dels anys seixanta.

La llista es completa amb Càndid de Miquel Nadal, que recorre l'evolució de la ciutat des de 1865; La letra herida de Sergio Hernández, un thriller ambientat en la València de principis del segle XX; El diari de Laia, també de Sergio Hernández, que mostra la València adolescent; Aigua en cistella de Carme Miquel, ambientada en la València de postguerra; i Regreso al Edén de Paco Roca, que també aborda la memòria de la postguerra valenciana.