València viu un dels seus moments de major atractiu per a la inversió immobiliària. La ciutat s'ha situat en el focus de fons nacionals i internacionals per a iniciar nous projectes, tant en el segment residencial com terciari, pel seu creixement demogràfic, qualitat de vida i el seu potencial industrial amb preus més assequibles que mercats més madurs com Madrid o Barcelona. No obstant això, eixe 'apetit' s'enfronta a dos principals obstacles: l'escassetat de sòl en el 'Cap i Casal' i les carències del transport metropolità que dificulten el salt del capital a certs municipis que patixen de bones connexions. Així es va posar de manifest durant la jornada 'Invertir, desenvolupar i transformar: el futur dels grans projectes immobiliaris', organitzada per Simetría Grupo i Valencia Plaza.
Un dilema que ha obert el debat sobre cap a on ha de créixer la Capital del Túria per a absorbir eixa gran demanda que hi ha en el mercat. Perquè la falta de sòl està provocant un greu problema d'oferta en el mercat que els experts avisen que anirà a més si no es resol. Davant este escenari, promotors, inversors i urbanistes reclamaren una major agilitat administrativa i una visió metropolitana per a respondre al dèficit residencial actual i al creixent interés per espai per a noves activitats econòmiques.
València s'ha posat en el mapa.
Així ho va destacar José Luis Palau, director d'Àrea Desenvolupament de Simetría Grupo, qui va explicar que la ciutat ha passat d'un model basat principalment en promotors locals i en el desenvolupament d'habitatge tradicional vinculat al seu creixement urbà a convertir-se en un destí atractiu per al capital institucional. Palau va recordar com fa anys costava convéncer els inversors, que veien la ciutat com una simple destinació de platja, mentre que ara són els fons els que reserven recursos per a invertir-hi. A la jornada assistiren nombrosos representants empresarials valencians, entre ells Gabriel Alberto Batalla Reigada, president de Simetría Grupo.
Palau va defensar que les necessitats habitacionals han evolucionat i ja no es limiten a l'habitatge convencional, citant la necessitat de nous formats com el 'living'. Simetría Grupo, va explicar, està orientant part de la seua activitat cap a residències d'estudiants o 'flex living', com els projectes impulsats en l'avinguda dels Naranjos (Nido Malvarrosa) i una nova iniciativa conjunta amb Atitlan al Cabanyal que sumarà prop de 700 habitacions en format 'flex'.
El dia que es faça el Grau li donarà l'impuls que necessita per a convertir-la en la joia del Mediterrani.
Roberto Centeno, president d'Atitlan, va coincidir en què el principal problema no és la falta de capital, sinó trobar i tirar avant els projectes. Va destacar la transformació de València des del final del boom immobiliari i va valorar l'aposta d'Atitlan per grans projectes com el terciari del Nou Mestalla o el PAI del Grau, que considera clau per al futur de la ciutat.
Javier Faus, conseller delegat de Meridia Capital Partners, va recordar que València ja forma part del radar dels grans inversors institucionals europeus. La capital valenciana ha guanyat rellevància en els últims anys, i Meridia Capital gestiona més de 3.000 milions d'euros en diversos segments immobiliaris. Va destacar el projecte logístic desenvolupat en Aldaia.
L'urbanista Alejandro Escribano, considerat el pare del Pla General de València de 1988, va dibuixar un panorama complicat si no s'actua amb urgència. Va advertir que les reserves residencials estan pràcticament esgotades, estimant un dèficit d'unes 17.000 vivendes i només disponibilitat per a unes 8.000 noves unitats en actuacions pendents. 'El meu diagnòstic és que el sòl s'ha acabat', va assegurar, remarcant que 'l'única expansió possible passa per l'àrea metropolitana i per millorar les connexions de transport públic'.
La preocupació comuna durant la trobada va ser l'habitatge. L'increment de la població, l'auge de nous perfils de demanda i l'escassetat de producte disponible expliquen la tensió en el mercat. José Luis Palau va estimar unes 3.000 vivendes disponibles per a més de 50.000 estudiants buscant allotjament, una ràtio de 25 persones per vivenda. València necessita construir entre 5.000 i 6.000 vivendes a l'any, una xifra molt superior a la producció actual.
La necessitat de decisions tant dins de la ciutat com en la seua àrea metropolitana va ser un clam. 'És evident que allí on hi ha hagut bones comunicacions el creixement ha funcionat', va afirmar Palau, citant municipis com Torrent, Mislata, Quart de Poblet o Paterna com a exemples d'integració urbana.
Roberto Centeno va advertir del risc d'agreujar l'emergència habitacional si no s'actua. 'L'àrea metropolitana és on està l'oportunitat', va afirmar, assenyalant que la falta de producte pot derivar en un conflicte social. La solució passa per superar els límits administratius de la capital i aprofitar el potencial dels municipis del seu entorn. Alejandro Escribano va defensar una estratègia basada en corredors metropolitans ben connectats mitjançant transport públic i la urgència de mobilitzar grans bosses de sòl, proposant fins i tot la possibilitat d'expropiacions similars a les de Parc Sagunt per a sòl industrial.
El transport va ser assenyalat com una altra gran assignatura pendent. Javier Faus va criticar la falta d'inversió en mobilitat metropolitana, prioritzant la velocitat alta en detriment de la mobilitat quotidiana. 'Si l'àrea metropolitana tinguera un transport de veritat, el problema de l'habitatge seria molt diferent. No es tracta de quilòmetres, sinó de minuts', va afirmar. Faus també va alertar del risc que València esdevinga una 'Venècia' dominada pel turisme, perdent autenticitat.
Més enllà de l'habitatge, els participants van alertar del problema de la fiscalitat, amb impostos que representen entre un 20% i un 30% del preu d'una vivenda. Els llargs procediments administratius i el farragós marc regulatori també van ser assenyalats com a esculls. Es va reclamar procediments més àgils i una major coordinació entre administracions per a accelerar tant els desenvolupaments residencials com els industrials.
La conclusió general és que València travessa una època daurada amb gran activitat inversora i demanda. No obstant això, el repte és majúscul i la incògnita és si serà capaç de generar el sòl, les infraestructures i la planificació necessàries per a acompanyar eixe creixement.
