Passar moltes hores en xarxes socials, pensar en Instagram en llevar-se o obrir TikTok en cada moment lliure no converteix necessàriament una persona en adicta. Eixa és una de les principals conclusions d'un estudi científic internacional liderat per Víctor Ciudad Fernández, professor de la Facultat de Psicologia i Logopèdia de la Universitat de València i investigador de l'Institut Polibienestar de la UV.

La investigació posa el focus en una idea clau: el que és veritablement preocupant no és només el temps que una persona passa connectada, sinó si comença a perdre el control sobre l'ús de les xarxes i si eixe comportament genera conflictes amb la família, la parella, les amistats o l'entorn més pròxim.

El treball, firmat per persones expertes de les universitats suïsses de Lausana i Berna i de la Universitat Catòlica de Lovaina, a Bèlgica, ha sigut publicat en la revista especialitzada Journal of Psychopathology and Clinical Science. Per a arribar a les seues conclusions, l'equip investigador va analitzar una població de 190.335 joves d'entre 11 i 15 anys procedents de 40 països.

Segons explica Víctor Ciudad, hi ha comportaments molt estesos que, per si sols, no indiquen un problema. «Penses en Instagram tot just llevar-te. Obrires TikTok cada vegada que tens un moment lliure. Sents que cada dia vols passar un poc més de temps en xarxes. Això et converteix en adicte? No», assenyala l'investigador. Per a l'expert, milions de persones experimenten eixes conductes sense patir conseqüències negatives, per la qual cosa han d'entendre's com a signes d'un ús intens, no necessàriament com una addicció.

La pèrdua de control, els conflictes i el malestar són les senyals que sí han d'encendre l'alarma.

L'estudi identifica com a criteris centrals aquelles senyals que s'associen de forma consistent amb malestar psicològic, problemes de son i pitjor qualitat de vida. En llenguatge quotidià, estes senyals apareixen quan una persona intenta usar menys les xarxes i no ho aconseguix, quan té discussions serioses per este motiu o quan mentix sobre el temps que passa connectada.

També han de preocupar altres comportaments, com sentir-se malament, irritable o inquiet quan no es poden usar les xarxes, deixar de costat estudis, esport o aficions per a dedicar eixe temps a les plataformes, o recórrer de forma sistemàtica a elles per a escapar de problemes o emocions negatives.

«Si et reconeixes en varies d'estes situacions, mereix la pena parar-te a reflexionar», adverteix Ciudad. No obstant això, l'investigador aclareix que pensar molt en xarxes o voler usar-les més no implica necessàriament tindre un problema si no existixen eixes conseqüències negatives.

El matís és important, especialment en adolescents. Dos joves poden obtindre la mateixa puntuació en un qüestionari sobre ús de xarxes i trobar-se en realitats completament distintes. Un pot estar patint conflictes a casa i perdent el control, mentre que un altre simplement disfruta de les xarxes sense que això li cause cap dany. «Amb les ferramentes actuals, a tots dos se'ls posa la mateixa etiqueta, i això no té sentit», explica l'investigador de la Universitat de València.

L'estudi advertix del risc de confondre ús freqüent amb addicció a les xarxes socials.

La investigació sosté que molts qüestionaris utilitzats actualment per a mesurar l'ús problemàtic de xarxes socials s'inspiren en eines dissenyades per a diagnosticar addiccions a substàncies com l'alcohol o les drogues. El problema, segons els autors, és que eixes escales barregen en una sola puntuació senyals que apunten a un problema real amb altres que només reflectixen un ús freqüent.

Això pot provocar que es considere addictes a moltes persones, especialment adolescents, que en realitat no ho són. A parer de Víctor Ciudad, eixa confusió pot generar una alarma no sempre justificada i, al mateix temps, desviar l'atenció dels qui sí necessiten ajuda.

Els investigadors insistixen que no es tracta de negar l'existència d'un ús problemàtic de les xarxes socials. Eixe ús existix i pot causar sofriment real. La clau està en comptar amb ferramentes capaces de distingir entre qui patix conseqüències negatives i qui simplement passa molt de temps en estes plataformes perquè li agraden.

La conclusió de l'estudi no depén d'un país, idioma o context concret. Les dades procedixen de 43 regions de 40 països distints i el resultat es repetix pràcticament en tots ells: pensar molt en xarxes i voler usar-les més no són bons indicadors d'un problema real. La vertadera senyal d'alarma apareix quan l'ús de les xarxes comença a deteriorar la vida diària, les relacions personals, el descans o el benestar psicològic.