Fa poc més d'una setmana que Gandia i el món de la cultura van despedir el poeta de Beniopa Josep Piera. No obstant això, la seua figura continua més viva que mai. El seu mig centenar d'obres omplin les prestatgeries de les biblioteques i molts lectors busquen estos dies els seus llibres. A més, els seus lectors encara podran disfrutar de forma pòstuma d'un llibre inèdit sobre Garcerán de Borja i del seu testimoni en una obra que aborda la repressió franquista en la comarca.
Precisament, la Casa de la Marquesa acull este dimarts 14 d'abril la presentació de Memòria de l'oblit. La repressió franquista a la Safor, de la fotoperiodista Eva Máñez, que dona veu a 48 víctimes silenciades del franquisme en la comarca.
“"Vivíem amb esta sensació contínua de pecat. Vam aprendre a callar. En ma casa es deia: 'Tu, xiquet, escolta, mira i calla'. Vam créixer i ens vam convertir en adolescents."
Piera va narrar al llarg del relat les seues vivències durant eixos anys, no sols com a veí, sinó també com a escriptor. En el text, el poeta recordava en veu present que en l'Escola Pia "es mata i es fusila. Hi ha molta gent empresonada". "La repressió és duríssima", assenyalava. No obstant això, el Fill Predilecte de Gandia mostrava a través de les seues paraules, com ha fet al llarg de la seua vida, l'esperança. "Entre els perdedors de la guerra hi ha una esperança que els aliats intervinguen i tiren fora a Franco. Això no passa, però la repressió afluixa. Ja no fusilen, però es manté un feixisme sociològic i una forta repressió moral", explicava.
En l'obra, publicada pel Centre d'Estudis i Investigacions Alfons el Vell i amb el suport de la regidoria de Patrimoni Històric i Memòria Democràtica de Gandia, el poeta també aborda els anys 60, moment en què "vam començar a fer oposició al franquisme amb la cultura", encara que "sempre amb una policia secreta vigilant el que es diu i què no es diu". Malgrat la repressió, reconeix que "ja hi ha alguna llibreria en Gandia on aconseguir estos llibres que abans s'havien de portar de l'estranger".
Piera assenyalava, d'altra banda, que a la seua generació els havia "tocat la por", que també es traslladava a l'àmbit lingüístic. Com ell mateix recollia, "no sabíem parlar en públic en valencià perquè el valencià no servia per a res. Et borraven si parlaves la nostra llengua en públic". No obstant això, i per sort, "tots hem aprés a parlar", especialment els escriptors. "Tu sabies parlar valencià si en ta casa l'havien parlat, i, així i tot, parlaven un valencià popular, però no el sabies parlar culte".
