En abril de 2016, en un context de canvi polític i denúncies sobre l'ús de fons públics en publicacions, un editor va proposar la realització d'un informe sobre l'edició oficial en Espanya. Després de considerar la complexitat i els interessos implicats, es va acordar limitar l'estudi a l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
Per a dur a terme este treball, es van dissenyar set preguntes clau sobre dades organitzatives, pressupostàries i d'edició. Estes qüestions es van enviar per carta certificada a diverses entitats públiques, incloent-hi ajuntaments, diputacions i universitats, amb l'advertiment que s'apel·laria a la Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern de la Comunitat Valenciana en cas de no rebre resposta.
La majoria de les entitats no van respondre en el termini establit, la qual cosa va obligar a iniciar reclamacions davant el Consell de Transparència. Només la Universitat de València i la Diputació d'Alacant van proporcionar una resposta clara i precisa. La resta de les entitats van haver d'acatar les resolucions de la Comissió Executiva del Consell de Transparència, que va emetre dictàmens modèlics en favor de la transparència.
“"Es va atenir a la llei, va respectar la llei i, en fer-ho, va compartir el desig de "transparència i eficàcia" al qual servia el meu treball."
La persona que va respondre en temps i forma per part de la Universitat de València, que en aquell moment era vicerector d'economia, va demostrar un compromís amb la legalitat i la transparència. Este fet subratlla la importància de complir amb la normativa per a garantir un accés obert a la informació pública.
