Fa 140 anys, les primeres telefonades marcaven l'inici d'una era en la comunicació. Este invent, que arribava a la vida de les persones sense que pogueren imaginar la seua futura importància, ha evolucionat des d'un objecte de luxe fins a un element indispensable en la societat actual.
Inicialment, el telèfon era un privilegi a l'abast de pocs, sovint vist en sèries i pel·lícules d'època com a part de la decoració. A poc a poc, es va estendre a llocs públics per a ús comú en situacions especials, i posteriorment es va instal·lar en les llars. Hui, ha passat de ser un bé familiar a un element estrictament personal, present en les butxaques de quasi tot el món.
“"El telèfon va passar a ser un element tan present en les nostres vides que l'onomatopeia del seu so —piticlín, piticlín— era l'inici d'alguns dels més celebrats esquetxos d'aquell Un dos tres, responda otra vez que va marcar diverses generacions."
La seua presència en la cultura popular és innegable, des de l'onomatopeia del seu so en programes de televisió fins a les famoses escenes de comediants com Gila. Cançons, pel·lícules i llibres han tingut el telèfon com a protagonista, un auricular que hui s'ha integrat en el propi terminal.
A través de les telefonades, les persones s'han assabentat dels esdeveniments més importants de la vida: naixements, defuncions, premis o resultats de proves. Ací, en València, la “telefonada” per excel·lència és la que realitza l'alcaldessa o l'alcalde a la futura Fallera Major de l'exercici.
Hui en dia, els telèfons mòbils continuen sent una part essencial de la vida. Quasi tota persona adulta en posseïx un, i el seu accés per a menors és motiu freqüent de discussions familiars. Encara que s'usen per a tot menys per a telefonar en el sentit tradicional, la missatgeria i les xarxes socials substituïxen la funció de la telefonia, mantenint la comunicació entre persones més enllà del contacte físic.
