La missiva, enviada en l'anomenat 'Any de la Victòria', sol·licitava informació urgent sobre el parador de Peset, demanant que no se'n decretés la llibertat per "càrrecs greus" contra ell i suggerint que podria estar usant un nom suposat. Peset havia sigut detingut al port d'Alacant quan intentava eixir d'Espanya davant la imminent victòria franquista. Després de passar pels camps de concentració de Los Almendros i Albatera, va ser traslladat a la presó de Portaceli.
Les autoritats franquistes buscaven Peset per diverses raons. Havia sigut el diputat més votat per València el 1936 i generava enveges influents dins del nou règim. El 16 de setembre de 1939, l'auditor de Guerra havia decretat un judici sumaríssim contra ell, impulsat per la Falange i col·legues de professió. La Brigada Polític-Social i el Jutjat Militar número 10 van iniciar la instrucció, tot i que el seu parador era desconegut.
En una fitxa de classificació del camp d'Albatera, Peset s'identificava com a catedràtic de Medicina i "metge civil assimi-lat" durant la guerra. Afirmava no tindre béns ni haver participat en delictes. També assenyalava com a contactes a consellers nacionals de Falange Española. El seu trasllat a Portaceli era imminent.
El 6 de novembre, tres dies després del telegrama del governador, el cap de Portaceli va confirmar que Peset es trobava al recinte i va demanar confirmació d'identitat al cap d'Informació de Falange i al cap del Servei d'Informació de la Policia Militar. Segons l'investigador Rafael V. Arnal, aquest encreuament de telegrames es devia al "desastre organitzatiu" pel gran nombre d'interns.
Un cop localitzat, el coronel governador militar va ordenar el seu trasllat a la Presó Cel·lular de València el 1 de desembre de 1939. No obstant això, Peset va romandre a Portaceli fins al 15 de gener de 1940. Finalment, va ingressar a la presó de València, on afrontaria un judici que acabaria amb el seu afusellament el 24 de maig de 1941 a Paterna.
