L'alt tribunal desestima el recurs presentat per l'Ajuntament de València i avala els arguments de les associacions SOS Hostaleria i Asvomar, que consideraven que esta limitació restringia l'accés i l'exercici de l'activitat econòmica. La decisió ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que ja havia declarat nul el requisit.
L'Ajuntament de València argumentava que la normativa autonòmica l'habilitava per a establir estes distàncies i que la limitació complia els principis de necessitat i proporcionalitat. No obstant això, el Suprem conclou que l'Ajuntament no va justificar prou tècnicament la fixació d'una distància de trenta metres entre terrasses, ja que no es van analitzar aspectes com el tipus de carrers, els nivells de soroll o l'afluència de persones.
La sentència assenyala que, si bé l'Ajuntament té la potestat per a regular estes qüestions, l'administració ha de justificar adequadament que la mesura és necessària i proporcional. Considera insuficient l'informe de l'assessoria jurídica municipal, que es limitava a valorar la legalitat de la norma sense justificar la necessitat concreta de la restricció.
Un baló d'oxigen per a l'hostaleria valenciana
Des de SOS Hostaleria han valorat la sentència com "un baló d'oxigen per a l'hostaleria valenciana", evitant restriccions arbitràries. El president de l'entitat, Rafael Asensio, ha assegurat que els restauradors col·laboren amb l'administració en l'ordenació de l'espai públic i mantenen el diàleg amb les administracions. Les associacions recurrents destaquen que la resolució reforça el principi de llibertat d'establiment i recorden que la legislació sobre unitat de mercat impedix limitacions sense justificació suficient.




