La protesta, que marca l'inici d'un calendari de mobilitzacions convocades per CSIF, UGT, CCOO i CIG, pretén exigir el compliment dels acords signats i denunciar el perjudici que suposa l'escassetat de personal per a l'atenció ciutadana. Segons les organitzacions, les esperes per a aconseguir una cita poden arribar a un mes, i per a la resolució del Ingreso Mínimo Vital, fins a un any.
Les centrals sindicals assenyalen l'incompliment d'acords i l'absència d'avanços reals en qüestions essencials com la reorganització administrativa, la cobertura de llocs de treball, l'estabilització de plantilles i el rejoveniment de les mateixes. També critiquen la falta d'actuacions en mobilitat del personal, el teletreball, la formació, la prevenció de riscos laborals i la promoció professional.
La CSIF alerta que el deteriorament progressiu de les condicions laborals i l'increment de les càrregues de treball es deuen a l'envelliment de les plantilles i a la insuficiència d'efectius a escala nacional. Un terç de la plantilla, composta per 31.000 persones, roman vacant, i s'estima que en cinc anys fins al 50% dels professionals podrien estar en edat de jubilació.
L'origen d'estes protestes, segons la CSIF, rau en la falta de desenvolupament efectiu de l'acord del 16 de maig de 2023, subscrit per la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social i Pensiones i la Subsecretaria d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Així mateix, denuncien l'incompliment de les mesures de modernització de l'administració de la Seguretat Social des de l'acord del 29 de novembre de 2018 i l'adaptació horària a les 35 hores setmanals.
Les organitzacions sindicals mantindran les mobilitzacions fins que el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions adopte les decisions necessàries per a complir els acords subscrits, defensant així les condicions de treball i una millor Seguretat Social per a la ciutadania.
