Després de l'èxit del seu primer concert, la banda va oferir una segona cita en la capital valenciana, demostrant que la seua proposta musical i social va més enllà d'una simple actuació. Abans de les 20:00 hores, els voltants de la sala ja mostraven l'expectació, amb un ambient que era un autèntic gresol d'accents.
Encara que les banderes d'Extremadura predominaven en les primeres files, el grup va atraure una diàspora cada volta més diversa. Entre samarretes de marxandatge oficial, es podien vore referències a altres territoris com Astúries, Andalusia, Castella-la Manxa o Múrcia, creant una germanor unida per l'amor a les arrels territorials.
Amb la sala plena, el concert va començar poc després de les 21:00 hores amb el tema Intro, seguit de 100 amapolas, que va desfermar la primera ovació. El repertori va ser una declaració d'intencions, desgranant de principi a fi el seu àlbum Revolá, que els ha catapultat com una de les grans esperances del rock-pop emergent espanyol.
Cançons com Jaribe, Pa que me llamas, Siempre + o Septiembre van fluir durant l'hora i mitja de l'actuació, mantinguda per un públic que es sabia cada estrofa i que es va animar a fer més d'un pogo. L'èxtasi va arribar amb el seu tema més conegut, Revolá, que va convertir la Sala Jerusalem en un clam.
Sort la teua de poder viure on nixes.
Este tema, que definix la vida de molta gent que deixa els seus pobles per aventurar-se en la ciutat, va ressonar amb força. El tancament va ser amb Llevadme a mi Extremadura, que va portar al clímax la sensació de germanor viscuda durant tota la vetlada, deixant clar que estos quatre músics porten la seua terra en la sang.
D'esta manera, Sanguijuelas del Guadiana va concloure la seua doble cita en València, demostrant que en les zones rurals i despoblades hi ha talent, vitalitat i coratge, i que els pobles mai moriran si persistixen en la memòria de qui tenen arrels en ells. València es va despedir del grup amb el cor ple, esperant la pròxima volta.
