La dreta valenciana, per ignorància o cinisme, practica el negacionisme lingüístic i busca recloure el valencià en un reducte folklòric. Esta situació es debat en l'episodi del podcast Animals Polítics, presentat per Aurora Mora i Ignacio Blanco, que es publica cada dijous a les 7 del matí.
Un exemple recent d'esta problemàtica va ser un vídeo d'À Punt on una reportera preguntava en castellà a Quim Gutiérrez i Clara Lago, que gravaven una pel·lícula en Altea, com havien aprés el valencià. L'actriu madrilenya va respondre amb naturalitat que li havia costat un poc més l'accent per haver viscut un any i mig en Barcelona, i va afegir que el seu company era català.
En 2026, resulta ridícul defensar que català i valencià són llengües diferents; de fet, el secessionisme ha perdut molta massa social i és absolutament residual. No obstant això, ocupa espais privilegiats: a la televisió pública, a l’administració pública i als pressupostos públics.
En este episodi, l'animal polític convidat és Ricard Chulià Peris, nascut en Torrent en 1983. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i amb un màster d'anàlisi política de la Universitat Oberta de Catalunya, Chulià ha treballat en comunicació política, edició i docència.
Ricard Chulià escriu sobre l'actualitat en diverses revistes culturals i mitjans de comunicació. En 2024 va publicar País Valencià: Eixida d'emergència i Pla Sud amb l'editorial Afers. El seu llibre més recent, En defensa de València. Toponímia i dominació nacional, va ser publicat per Rebel, una editorial que ell mateix va fundar en la primavera del 2025 junt amb Pau Alabajos, també de Torrent.
