El recurs presentat per l'exconsellera, investigada en la causa, s'oposa a l'auto judicial que establia que les gravacions de testificals, pericials i investigats es compartiren amb les parts sense necessitat de transcripció.
“"La negativa a transcriure les declaracions en fase d'instrucció suposa una confrontació amb els principis que inspiren esta fase de diligències prèvies i, en concret, una vulneració del dret de defensa."
La defensa argumenta que la disminució dels mitjans del Tribunal d'Instància no pot justificar un canvi de criteri respecte a la preservació de la imatge de les persones, reconeguda per un auto anterior, ni el decaïment de l'obligació de transcriure les declaracions, la qual cosa lesionaria els drets dels investigats i les acusacions.
A més, s'exposa que la transcripció que es realitzava fins ara no era un substitut del trasllat de les gravacions, sinó una obligació pròpia de la fase del procediment. Per tant, el dret a la pròpia imatge dels investigats és independent i no intercanviable pel dret a la tutela judicial efectiva i el dret de defensa de les parts.
“"La constància escrita de les diligències testificals respon a la necessitat que no sols les parts, sinó també la instructora, l'òrgan d'enjudiciament i aquells que puguen necessitar revisar el seu contingut tinguen accés efectiu a elles per a la seua correcta valoració i utilització."
Per tot açò, la defensa considera que la decisió de no transcriure les declaracions en una causa com la de la DANA vulnera frontalment el dret de defensa de l'exconsellera.
