La recent publicació de la biografia Ignacio Villalonga, preparada per Alfonso Ballestero i editada per la Institució Alfons el Magnànim, convida a revisitar la figura d'este destacat financer valencià del segle XX. L'autor, conegut pels seus estudis sobre personalitats de les finances espanyoles, aprofundeix en la vida de Villalonga, aportant novetats documentals i una anàlisi rigorosa.
El llibre de Ballestero es basa en una exhaustiva investigació que inclou bibliografia especialitzada, fonts hemerogràfiques com Diario de Castellón, La Veu de Catalunya i La Correspondencia de Valencia, així com treballs inèdits i arxius bancaris. L'estudi també detalla l'activitat parlamentària de Villalonga com a diputat en les legislatures de 1933 i 1936, aprofitant la digitalització dels diaris de sessions de les Corts Espanyoles.
Es destaquen especialment els capítols dedicats a les responsabilitats de Villalonga en la Compañía Española de Petróleos (CEPSA), la indústria elèctrica i, sobretot, la seua presidència del Banc Central. La seua incorporació al consell d'administració en 1940 i la posterior presidència marquen un període clau, malgrat els reptes inicials i el trasllat familiar a Madrid, abans de retirar-se a una clínica de Benicàssim on morí en 1973.
L'autor del text original, Francesc Pérez Moragón, afegeix anotacions personals, com la relació de Villalonga amb la Companyia de Jesús, de la qual fou alumne i membre actiu. També esmenta la seua vinculació amb l'Associació Catòlica de Propagandistes (ACdP) i el seu paper durant la Guerra Civil, destacant la sorpresa que li causà l'esclat del conflicte malgrat ser testimoni de les convulsions socials.
La biografia de Ballestero subratlla les novetats respecte al coneixement previ de Villalonga, una figura que continua sent una 'illa' en la història del capitalisme valencià del segle XX. La investigació reconeix la dificultat d'accedir a certes fonts documentals, possiblement tallades o destruïdes, la qual cosa fa encara més valuosa l'aportació d'este estudi.
