Aquesta condició, caracteritzada per la inflamació dels coixinets vasculars del canal anal, pot provocar sagnat, picor, dolor i prolapse, afectant considerablement la qualitat de vida. Segons la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (SEMERGEN), s'estima que un 11% de la població espanyola pateix hemorroides amb símptomes de diversa gravetat. Factors com l'embaràs, el restrenyiment, el sedentarisme i una dieta inadequada contribueixen a la seua aparició.
“"Les hemorroides no han de ser un tabú. En molts casos, canvis en l'estil de vida i tractaments conservadors permeten alleujar els símptomes, però quan aquests no són suficients, comptem amb solucions quirúrgiques eficaces i amb enfocaments menys invasius que milloren la recuperació i el benestar del pacient."
La Dra. Belén Merck, cirurgiana general i de l'aparell digestiu de l'Hospital Vithas València 9 d'Octubre, subratlla la importància d'un enfocament integral. Destaca que els especialistes estan incorporant abordatges avançats per a tractar la malaltia hemorroïdal, adaptant-se a la gravetat i les característiques individuals de cada pacient. Entre aquestes innovacions, esmenta la tècnica de la desarterialització hemorroïdal transanal amb lifting del teixit hemorroïdal (THD Anolift).
Aquesta tècnica mínimament invasiva, guiada per Doppler, permet identificar i lligar les artèries hemorroïdals responsables del sagnat i del prolapse sense necessitat de realitzar talls extensos ni ferides obertes. Això es tradueix en una reducció significativa del dolor postoperatori i una acceleració notable de la recuperació del pacient. La Dra. Merck assenyala que aquestes innovacions tecnològiques permeten adaptar el tractament al tipus i grau d'hemorroides, oferint alternatives eficaces que minimitzen l'impacte de la intervenció i milloren la qualitat de vida, especialment en casos de símptomes persistents o recurrents.
La cirurgia es recomana quan els tractaments conservadors i ambulatoris no aconsegueixen alleujar el sagnat intens, el dolor freqüent o un prolapse significatiu, sempre després d'una avaluació clínica exhaustiva. Aquestes noves tècniques representen un avanç important respecte a la hemorroidectomia clàssica, que, tot i ser efectiva, sol implicar un postoperatori més dolorós i una recuperació més lenta. L'objectiu principal és proporcionar al pacient el tractament més eficaç amb el menor impacte possible.
