La inducció anestèsica, el moment en què el pacient s'adorm abans de la cirurgia, és una de les fases més sensibles en pediatria. Segons explica una anestesista pediàtrica que col·labora en el projecte, «la inducció ha de realitzar-se en un ambient de calma i confiança, ja que l'ansietat pot fer que este moment es convertisca en un mal record per al xiquet i els seus pares».
Per això, l'equip treballa prèviament per a transformar l'experiència en quelcom més positiu, plantejant el procés com una xicoteta aventura per a cuidar-se, utilitzant un llenguatge adaptat i recolzant-se en la presència dels pares per a generar tranquil·litat.
“"Els xiquets perceben l'estat emocional dels seus pares. Missatges inadequats o un comiat carregat de tensió poden augmentar la seua por, per la qual cosa és fonamental transmetre seguretat i utilitzar un llenguatge adequat."
Des del punt de vista quirúrgic, la direcció de l'equip d'Otorrinolaringologia Pediàtrica destaca que esta mesura respon a un model assistencial centrat en el pacient pediàtric, amb l'objectiu que el xiquet visca el dia de la cirurgia de la forma més tranquil·la i agradable possible. Els pares formen part d'eixe cuidat en tot moment, des de la preparació prèvia fins a l'acompanyament en quiròfan.
El protocol està especialment orientat a xiquets xicotets o amb major nivell de nerviosisme. L'acompanyament es valora sempre de forma individualitzada, prioritzant en cada cas el més adequat per al benestar del xiquet. Per a assegurar la màxima seguretat en un entorn com el quiròfan, l'equip ha desenvolupat un sistema de preparació prèvia que inclou informació detallada per a les famílies.
L'acompanyament es limita al moment de la inducció anestèsica. Després d'este moment, els progenitors ixen del quiròfan i el procediment continua amb l'equip anestèsic i quirúrgic. Posteriorment, quan el xiquet comença a recuperar la consciència, passa a la zona de recuperació o a la seua habitació, on es retroba amb els seus pares, reforçant la seua sensació de seguretat.
