La peça, que s'inspira en el microunivers que es genera en els patis escolars, busca reflectir la intensitat de les vivències dels xiquets, des de les amistats fins als conflictes, sense minimitzar la seua importància.
“"Hem descobert que és un univers a escala, on la magnitud de les vivències és igual d'intensa que en el món exterior; on les traïcions són molt traïcions i les emocions són molt emocions. No tant els amors, perquè encara no estan en eixe punt."
Per a documentar el text, el dramaturg Juli Disla i el director Jaume Pérez Roldán van realitzar un treball de camp durant un any. Este va començar en l'Escola Les Carolines de Picassent i va continuar en el CEIP Les Arenes, en Poblats Marítims de València, i en el CEIP Jaime Balmes, en el barri de Russafa. Durant este període, van entrevistar alumnes i professors per a recopilar anècdotes i entendre les dinàmiques de relació entre els xiquets.
L'obra es vertebra al voltant de tres protagonistes principals: el xiquet de la caputxa, el xiquet de l'entrepà gran i la xiqueta de les malles, les històries dels quals s'entrellacen. A més, s'afegixen «històries menudes» amb personatges puntuals que aporten diversitat al relat.
L'escenografia, dissenyada per Blanca Añon, emula un pati d'escola amb una porteria i grades, integrant el públic dins de l'espai. La proposta musical i sonora, a càrrec de Carles Salvador, i la il·luminació de Marc Gonzalo, busquen crear una atmosfera poètica que reflectisca la màgia i el realisme del bullici del pati.
Els actors Manu Canchal i Tània Fortea actuen com a narradors, investigant i contrastant les històries quotidianes que ocorren en l'esbarjo. L'obra no busca representar conflictes com l'assetjament escolar, sinó que se centra en la potència de les emocions i les relacions que es generen en este espai, suggerint que els adults hauríem d'observar amb més atenció la manera autèntica de relacionar-se dels més joves.
