Enmig de la tensió urbana i els problemes de transport públic en la ciutat de València, l'artista mexicana Tania Candiani presenta una proposta que va a contracorrent: una invitació al silenci. La seua nova exposició, Radix, que s'obri al públic en l'IVAM, busca que els visitants es prenguen una pausa per a sintonitzar amb una instal·lació que transforma el museu en una espècie de bosc subterrani.
“"No hi ha una altra manera de parar atenció que fer una pausa."
La mostra, presentada per l'artista juntament amb la secretària autonòmica de Cultura i la directora de l'IVAM, és una fabulació ecològica habitada per éssers que naveguen entre el món animal, vegetal, mineral i fúngic. La instal·lació, concebuda com un ecosistema, desplaça la mirada cap a les profunditats de la història, la cultura i les memòries del subsòl, oferint una experiència única.
L'exposició requerix temps i una adaptació visual, ja que la sala es presenta amb poca llum, creant un quart fosc on la vegetació densa i les escultures de vidre bufat són els pocs punts de llum. Esta foscor permet que, una volta els ulls s'adapten, es puga veure allò que era invisible, com una metàfora de les arrels que han existit abans que els humans.
“"Quan els ulls s'adapten a la foscor comencen a veure allò que era invisible, és com la metàfora de les arrels que han estat ací abans que els humans i seguiran estant quan ens hàgem exterminat com a raça."
En el centre de la sala, un rizotró permet observar el creixement real de les arrels, el cor palpitant d'este espai. La proposta es complementa amb dos projeccions audiovisuals i una composició sonora que embolcalla l'ambient. Cada peça d'este puzle convida l'espectador a formar part de l'ecosistema, plantejant una reflexió entre l'art, la ciència i l'artesania, i la creativitat present en els processos científics.
Esta obra és una invitació a habitar el món d'una manera més empàtica i conscient de les forces invisibles que sostenen la vida. La connexió amb l'àmbit local es manifesta en la gran planta imaginada que ocupa la galeria 3, inspirada en un tall transversal d'una estructura vegetal que l'artista va trobar en un llibre del Jardí Botànic de València. El recorregut s'inicia amb una antesala d'arxiu que combina làmines històriques de la Universitat de València amb il·lustracions especulatives de la mateixa artista.
