La immigració ha deixat de ser un fenomen passatger per a convertir-se en un pilar fonamental en l'evolució recent de l'Horta Sud. Les xifres de l'INE per a l'any 2025 revelen que 71.094 persones d'origen estranger resideixen a la comarca, constituint el 13,1% dels 500.654 habitants. Això significa que, aproximadament, un de cada huit veïns de la zona té arrels foranes.

Aquest augment no és un fet aïllat, sinó el resultat d'una tendència sostinguda al llarg dels anys. La immigració ha crescut en paral·lel al desenvolupament urbà i econòmic de l'àrea metropolitana de València, trobant a l'Horta Sud un espai d'oportunitats, especialment en sectors com els serveis, la logística, la indústria auxiliar i la construcció. Aquesta consolidació indica que ja no es tracta d'estades temporals, sinó de projectes de vida estables, amb famílies que es reagrupen i menors que s'incorporen al sistema educatiu.

No obstant això, la distribució d'aquesta població no és uniforme. Existeixen diferències significatives entre els municipis, reflectint realitats urbanes i socioeconòmiques diverses. Xirivella encapçala la llista amb un 21,4% de població immigrant, seguida de Mislata (17,5%), Alfafar (16,9%) i Torrent (16,5%). Aquest últim municipi, a més, concentra el major volum absolut, amb més de 15.000 residents estrangers. Aquestes disparitats s'expliquen per factors com la densitat urbana, la proximitat a València i la disponibilitat d'habitatge de lloguer.

Més enllà de les dades demogràfiques, la presència de la població immigrant té un impacte directe en l'economia local. La seua participació és crucial per a sostenir sectors estratègics com l'hostaleria, el comerç, la logística i els serveis de cures, on sovint hi ha una alta demanda i una menor cobertura per part de la població autòctona. A més, la seua contribució s'estén al consum, el lloguer d'habitatges i la creació de petits negocis, dinamitzant l'activitat econòmica en barris i municipis.

El procés d'integració ha experimentat una acceleració recent, amb mesures que han facilitat la regularització administrativa de part d'aquesta població, com la que es va produir després de la DANA. Aquesta regularització millora l'accés a contractes laborals, les condicions de treball i els serveis bàsics, reduint l'economia submergida i fomentant l'estabilitat. Així mateix, contribueix a reforçar la cohesió social, transformant la relació entre veïns i reduint situacions d'exclusió.

Malgrat els avanços, persisteixen reptes importants. L'accés a l'habitatge continua sent una de les principals dificultats, especialment en municipis amb alta pressió demogràfica. A això s'afegeixen la precarietat laboral en certs sectors i la necessitat de millorar els mecanismes administratius. La integració plena no depèn només de la situació legal, sinó també de l'estabilitat laboral, l'accés a serveis públics i la igualtat d'oportunitats. És fonamental evitar discursos simplistes i promoure una convivència basada en el coneixement mutu i les dades reals.

La immigració està redefinint el futur urbà i territorial de l'Horta Sud. La planificació de serveis, el transport públic, els espais verds i l'habitatge han d'adaptar-se a una població heterogènia, fomentant l'equitat i l'accés a oportunitats per a tots. Aquesta diversitat cultural, que es manifesta en festivals, gastronomia i associacions, enriqueix el panorama local i promou la creativitat i la innovació. En definitiva, la immigració és un element central que marcarà el futur immediat de la comarca.