Clàssics com La Cenicienta, Los tres cerditos, La Bella Durmiente, Rapunzel, Alicia en el País de les Meravelles o Frankenstein, malgrat les seues transformacions al llarg de la història, continuen sent fonamentals en la cultura. La indústria cultural utilitza adaptacions televisives, obres de teatre i la infantilizació per a mantindre estes històries vives i generar ingressos. Alicia en el País de les Meravelles és un exemple clar de com una obra pot sobreviure i evolucionar en un context cultural en constant canvi.
Lewis Carroll, l'autor d'Alicia en el País de les Meravelles, era més que un escriptor; era un mecenes de l'art i un matemàtic expert. Les seues migranyes i la micropsia, també coneguda com a "Síndrome d'Alicia en el País de les Meravelles", van influir en la creació d'una obra on, aparentment, res té sentit, però tot concorda. La popularitat d'Alicia es va disparar quan Walt Disney la va adaptar a la pantalla gran en 1951. Kate Bailey, conservadora sènior del Victoria and Albert Museum de Londres, va destacar que molta gent coneix Alicia per primera volta a través d'esta pel·lícula, tal com va comentar en la presentació de l'exposició Los mundos de Alicia en CaixaForum València.
“"Quan preguntem a la gent quina és la primera volta que sent parlar d'Alicia, coincidixen que és per la pel·lícula de 1951."
L'exageració victoriana, el missatge filosòfic i els paral·lelismes han contribuït a la vigència d'Alicia. La seua popularitat està lligada a l'evolució de l'obra i a les idees filosòfiques que presenta. Álvaro Borrás, director del CaixaForum de València, afirma que "és un referent generacional i transgeneracional". Des de la pel·lícula animada de Disney fins a la versió de Tim Burton, Alicia ha canviat, passant de ser una xiqueta de 9 anys a una adolescent que afronta les responsabilitats i pors de la maduresa.
Un altre cas és Frankenstein de Mary Shelley, una obra aclamada i criticada a parts iguals. La història d'un metge que crea vida a partir de parts de cadàvers i després abandona la seua creació per la seua aparença monstruosa, provocant una tragèdia. La crítica a l'obra va augmentar per la seua "supèrbia científica", qüestionant la capacitat humana de crear vida. La versió de Guillermo Del Toro en 2025 presenta el monstre com una criatura sensible que busca comprensió, allunyant-se de la malícia original i explorant la complexa relació amb el seu creador.
Amb el pas dels anys, la literatura continua adaptant-se per a captar nous lectors, demostrant la seua capacitat de reinventar-se i mantindre's rellevant en el temps.
