Les sol·licituds d'asil cauen un 12,6% a la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana registra per primera vegada en dècades un descens en les peticions de protecció internacional, afectant especialment a València.

Imatge genèrica de documents oficials i passaport.
IA

Imatge genèrica de documents oficials i passaport.

La Comunitat Valenciana ha registrat un descens del 12,6% en les sol·licituds de protecció internacional durant 2025, trencant una tendència ascendent de dècades. Este fet s'atribuïx a canvis legals i acords internacionals.

La Comunitat Valenciana ha experimentat una reducció significativa en les sol·licituds d'asil durant 2025, sent la primera vegada en dècades que es registra un descens. Segons l'informe anual de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), les peticions de protecció internacional han disminuït un 12,6% respecte a l'any anterior, passant de 7.981 sol·licituds en 2024 a 6.976 en 2025.
A nivell provincial, València és la que més sol·licituds registra amb 3.540, però també la que més reducció mostra (-20%). Castelló, per contra, ha vist un augment (1.373), mentre que Alacant ha patit un descens del 17% (2.062). El responsable jurídic de CEAR València, Jaume Durà, explica que esta tendència es deu a acords amb tercers països per a contindre els fluxos migratoris i a l'efecte dissuasori del Reglament d'Extranjeria (RELOEX), que ja no permet computar el temps d'espera per a l'arraïgo.
La nacionalitat veneçolana continua sent la que més sol·licituds presenta, tot i que les peticions de persones de Colòmbia, Perú o Senegal han caigut dràsticament. A més, la taxa de reconeixement d'asil a Espanya ha descendit fins a un 11%, situant el país en antepenúltim lloc de la UE.
CEAR també alerta de la persistència d'obstacles en l'accés a drets bàsics a Espanya, incloent-hi València. La coordinadora de CEAR València, Mercedes Ena, destaca les dificultats en l'accés al padró, a una vivenda digna i a servicis públics, fet que limita l'accés a drets fonamentals.
L'informe assenyala també un augment del 23,6% en delictes i incidents d'odi, especialment racistes i xenòfobs. A nivell global, les persones desplaçades han disminuït, però les necessitats de protecció internacional continuen augmentant a causa de conflictes i crisis climàtiques.