Les Arts recupera 'Salomé' de Strauss amb una proposta escènica introspectiva

L'òpera torna al Palau de les Arts Reina Sofía amb una visió contemporània que explora el trauma i la violència estructural.

Imatge genèrica d'un director d'orquestra dirigint, amb les mans en primer pla i l'orquestra desenfocada al fons.
IA

Imatge genèrica d'un director d'orquestra dirigint, amb les mans en primer pla i l'orquestra desenfocada al fons.

El Palau de les Arts Reina Sofía recupera l'òpera Salomé de Richard Strauss, amb una proposta escènica de Damiano Michieletto que busca la introspecció i la incomoditat, expandint l'espai psicològic de l'obra.

El drama musical, que va sacsejar els límits de l'òpera a principis del segle XX, torna a Les Arts en el marc del seu 20é aniversari. La producció, procedent de La Scala de Milà, oferix una lectura contemporània que reduïx l'espai físic per a potenciar el psicològic, creant una sensació de claustrofòbia que travessa tant l'escena com el relat.
La direcció musical està a càrrec de l'exdirector de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, qui ha destacat que la partitura de Salomé va suposar la creació d'un llenguatge musical completament nou. Este llenguatge, que pot sonar familiar, està envoltat d'harmonies molt estranyes, mostrant una reinvenció total del compositor.

"La partitura de Salomé va suposar la creació d'un llenguatge musical completament nou. Pot sonar molt familiar, quasi de Broadway o de pop, però està envoltat d'harmonies molt estranyes. Strauss es va reinventar totalment a si mateix."

el director musical
La proposta escènica, desenvolupada per l'equip habitual del director d'escena, és descrita com a molt claustrofòbica. La responsable de la reposició de l'obra explica que esta configuració respon al sentit de l'obra, que busca representar el món interior i les profunditats del trauma que tanquen els seus protagonistes.
Partint de l'obra revolucionària d'Oscar Wilde, la producció expandix la història bíblica d'una dona sense nom, donant-li una veu pròpia. L'òpera explora temes com l'abús, el desig, la venjança i la violència estructural, però la producció opta per suggerir la violència en lloc de mostrar-la explícitament.

"Com si fora una trama detectivesca, Salomé va desbloquejant la seua memòria i recorda què és el que li ha succeït. Descobrix llavors que el que li passa es pot nomenar: és un abús."

la responsable de la reposició
El repte musical és mantindre la tensió d'una partitura densa i exigent. El director musical ha destacat el coneixement previ de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, però també ha subratllat la importància de mantindre l'entusiasme perquè els músics pensen per ells mateixos i transmeten al públic.
El muntatge marca el debut en Espanya de la soprano Vida Miknevičiūtė en el paper protagonista, un dels més exigents del repertori operístic. La seua interpretació, que ja va generar expectació a Milà en 2023, presenta a Salomé com a víctima de les seues circumstàncies, allunyant-la de la imatge d'antiheroïna i icona de perversitat.
La proposta busca un equilibri entre la posada en escena i els aspectes sobrenaturals i espirituals, deixant una resposta emocional complexa en l'espectador. Salomé es representarà en la Sala Principal del Palau de les Arts Reina Sofía els dies 25 i 29 d'abril, i 3, 6 i 9 de maig.