L'agricultura valenciana, entre guerres i burocràcia: 'Brussel·les s'ha burlat de nosaltres'

Cristóbal Aguado, president d'AVA-ASAJA, denuncia la competència deslleial i la pèrdua de mercats per al camp valencià.

Imatge genèrica de mans d'un agricultor sostenint terra fèrtil.
IA

Imatge genèrica de mans d'un agricultor sostenint terra fèrtil.

El president de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA), Cristóbal Aguado, ha expressat la seva preocupació per la situació del camp valencià, afectat per conflictes internacionals, la burocràcia europea i la competència deslleial, amb pèrdues setmanals de 4 milions d'euros a la Comunitat Valenciana.

En una entrevista, Aguado ha destacat que els problemes del sector agrari valencià persisteixen des de fa una dècada, amb nous desafiaments que s'hi sumen constantment. La inestabilitat a Orient Pròxim és una de les seves majors preocupacions actuals, ja que les guerres impacten directament en els costos de fertilitzants, carburants i energia, afectant especialment les fruites i hortalisses d'exportació.

"Brussel·les ens va prometre mercats alternatius, però s'ha burlat de nosaltres, només ha aprovat acords comercials que portaven anys negociant-se."

Cristóbal Aguado · President d'AVA-ASAJA
El president d'AVA-ASAJA ha criticat durament la Unió Europea, a la qual acusa d'actuar com un 'enemic a casa' per la seva permissivitat amb la competència deslleial de tercers països. Segons Aguado, la promesa de mercats alternatius per compensar la pèrdua del mercat rus el 2014 no s'ha complert, i els acords comercials signats recentment ja estaven en negociació des de feia anys, sense oferir solucions reals al sector valencià.
Un altre punt de fricció és la diferència de normatives entre els productes locals i els importats. Aguado ha denunciat que a Europa s'han eliminat la majoria de fitosanitaris, deixant els agricultors sense eines per combatre plagues i provocant pèrdues significatives de producció. Ha esmentat el cas de l'arròs bomba i l'arròs Albufera a València, la producció dels quals ha caigut dràsticament a causa de la resistència dels fongs i la manca de productes efectius.
Aquesta situació ha portat a l'abandonament de 180.000 hectàrees de cultiu a la Comunitat Valenciana i a un envelliment alarmant de la població agrícola, amb gairebé el 50% dels agricultors majors de 65 anys i només un de cada 300 menor de 25. Aguado ha subratllat la necessitat d'un 'Pla Marshall' per a l'agricultura valenciana, que inclogui la modernització de les explotacions i la creació de societats de propietaris per fer front al minifundi i a la burocràcia excessiva.