La UPV descobrix com reduir el trencament en cítrics fins a un 70%
Un equip de la Universitat Politècnica de València ha demostrat l'eficàcia d'una hormona vegetal per a millorar la resistència de la pell de taronges i mandarines.
Per Vicent Garcia Beltran
••2 min de lectura
IA
Imatge genèrica d'una taronja en un taronger, amb fulles verdes desenfocades al fons.
Un equip de l'Institut Agroforestal Mediterrani de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha demostrat que una aplicació primerenca d'una hormona vegetal pot reduir significativament el trencament dels fruits en cítrics.
Este descobriment aborda un dels principals problemes econòmics del sector citrícola a escala mundial, ja que el trencament pot provocar pèrdues de fins al 40% de la collita en varietats com la mandarina Nova o les taronges Navel.
“
"Les taronges i mandarines poden semblar fruits resistents, però, les que tenen la pell molt fina i pegada a la polpa són molt vulnerables a un problema que preocupa i molt als agricultors, com és el seu trencament. Quan la polpa del fruit creix més ràpidament que la seua pell, l'escorça no resistix la pressió i apareix una clivella, que acaba per provocar el trencament del fruit. Eixos fruits ja no es poden vendre, la qual cosa provoca importants pèrdues econòmiques any rere any."
L'estudi, realitzat en plantacions comercials de mandarina Nova en la Comunitat Valenciana, revela que l'aplicació d'àcid 2,4-diclorofenoxiacètic (2,4-D) en una fase específica del desenvolupament del fruit pot reduir el trencament fins a un 70%. Esta millora s'aconseguix sense afectar la grandària ni la qualitat del fruit, i es traduïx en un augment significatiu del rendiment final de la collita.
La clau d'este tractament residix en el reforç de la pell dels fruits des de dins. Les cèl·lules de l'escorça es tornen més grans, flexibles i amb parets més gruixudes, la qual cosa permet que la pell s'estire millor a mesura que el fruit creix, evitant així el trencament. A més, la nova formulació de 2,4-D no requerix grans quantitats de producte, sinó una aplicació precisa en el moment just, quan el fruit comença la fase lineal de creixement.
“
"No es tracta d'usar més producte, sinó d'aplicar-ho just quan el fruit comença la fase lineal de creixement. Fins i tot amb una sola aplicació en eixa fase primerenca ja hem obtingut grans resultats. És important banyar la major part de fruits de l'arbre perquè l'efecte és directe sobre la part exterior de l'escorça. En alguns casos, la reducció de fruits danyats va ser de quasi la mitat només amb un tractament puntual."
Este estudi, publicat en el Journal of Agriculture and Food Research, complementa investigacions pioneres dels anys 90 i proporciona una explicació detallada del mecanisme d'acció i el moment òptim per al tractament.
