Aquesta pràctica, instaurada en temps de la dominació àrab i oficialitzada pel Rei Jaume I el 1238, ha vist minvada la seua presència fins a quedar reduïda a només quatre punts de venda actius a la ciutat de València. Actualment, tres d'aquests llocs es troben al Mercat del Cabanyal, operant els dijous i dissabtes al matí, i un al Mercat de Mossén Sorell, al barri del Carme, els dissabtes al matí.
La polèmica ha sorgit arran de la intenció de la Regidoria de Comerç i Mercats de l'Ajuntament de València de modificar l'ordenança de mercats, la qual inclouria l'eliminació de la Tira de Comptar. Aquesta mesura ha generat el rebuig d'associacions agràries, veïnals i sindicats, que consideren que la decisió es pren sense consultar els afectats i sense valorar el paper simbòlic i cultural d'aquesta tradició.
“"Ens acusen d'exercir una competència deslleial, però la vertadera rivalitat dels paradistes dels mercats són les grans superfícies. No acabem d'entendre per què es posa el focus en nosaltres."
Fermín Comes, un dels representants de la Tira de Comptar al Mercat del Cabanyal, on l'activitat es manté ininterrompudament des de 1958, defensa que la seua activitat no suposa una competència deslleial per als paradistes dels mercats municipals. Argumenta que els agricultors de la Tira paguen les seues taxes i només venen productes frescos i de temporada de la seua pròpia collita, oferint una varietat molt més limitada que les grans superfícies.
“"No dona faena a molta gent, però és important mantindre totes les vies de venda obertes, no sols perquè és una tradició molt antiga que forma part de la nostra identitat, sinó perquè la situació dels agricultors és molt complicada de per si i tenen ja moltes limitacions."
Marc Ferri, membre de l'associació Per l'Horta, subratlla la importància de preservar la Tira de Comptar, no només pel seu valor cultural i identitari, sinó també com a suport als agricultors locals. Ferri expressa la preocupació que darrere d'aquesta iniciativa hi haja la percepció que la imatge de l'agricultor venent al carrer no s'ajusta al model de ciutat que l'actual equip de govern vol projectar.
Les associacions afectades han sol·licitat una reunió amb el regidor de Comerç i Mercats, Santiago Ballester, per a dialogar sobre la nova ordenança, però fins ara no han obtingut resposta. Aquesta falta de comunicació ha generat temor que la normativa s'aprove sense marge per a la negociació, motiu pel qual es va organitzar una concentració fa dues setmanes per a visibilitzar la seua reivindicació.
