El document, una còpia de les ordenances del Gremi de Velluters signades per Ferran el Catòlic en 1479, va ser descobert per agents del Grup de Patrimoni d'Alacant de la Unitat de la Policia Nacional adscrita a la Comunitat Valenciana durant les seues tasques de protecció del patrimoni cultural.
Gràcies a aquesta intervenció policial, el manuscrit serà inclòs en el Cens de Patrimoni Documental Valencià i en l'Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Aquesta catalogació implicarà l'establiment de garanties de protecció adequades al seu valor patrimonial, que el seu actual propietari haurà de complir.
Es constata que el pare del venedor va fer en l'any 1992 una gestió amb el llibre manuscrit, consistent en la seua microfilmación en el Servei Nacional de Conservació de Microfilmación Documental i Bibliogràfica, sense que això repercutira en la seua inclusió en un inventari administratiu de protecció cultural.
La investigació es va iniciar quan els agents van detectar la publicitat en línia d'un
El venedor va declarar desconéixer la procedència del document, afirmant que el seu pare l'havia adquirit en els anys setanta. No obstant això, els responsables de l'Arxiu del Col·legi de l'Art Major de la Seda van identificar el manuscrit com a part dels seus fons, confirmant que figurava en l'inventari de 1907 però no en el de 1909, i que no havia estat venut per la institució. Per tant, es creu que va ser sostret durant eixe període.
Malgrat la sostracció, la legislació actual permet que l'actual propietari legal conserve el manuscrit, ja que s'aplica la prescripció adquisitiva per la possessió continuada del bé. No obstant això, haurà de complir amb les mesures de conservació establertes per la llei estatal de Patrimoni Històric i la llei autonòmica de Patrimoni Cultural, que també regulen la compravenda i les restriccions a l'exportació.
El propietari va accedir al depòsit temporal del manuscrit en l'Arxiu del Regne de València per a la seua verificació per part del personal tècnic de la Direcció General de Patrimoni de la Conselleria de Cultura.
Les ordenances del Gremi de Velluters, aprovades el 16 de febrer de 1479 i ratificades el 13 d'octubre del mateix any per Ferran el Catòlic, van atorgar el privilegi d'art a un ofici que fins aleshores no el tenia. El manuscrit, un llibre de vitel·la verda enquadernat en vellut del mateix color i amb clavazó de bronze, inclou tant els capítols de 1479 com els de la Confraria de Sant Jeroni, fundada en 1483.
El Col·legi de l'Art Major de la Seda posseeix un dels arxius gremials més antics d'Europa, amb documentació des del segle XV, que inclou llibres d'actes, de clavaris, de mestres, oficials i aprenents, així com d'administració i inspecció de fàbriques i comerços, principalment relacionats amb els terciopelers o 'velluters', però també amb altres gremis com els velers o galoners.
