Este augment demogràfic es produïx en un context marcat per la decisió del Govern d'Espanya d'aprovar una regularització extraordinària de migrants, que podria beneficiar a prop de mig milió de persones en tot el país. La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha indicat que al voltant de 100.000 persones podrien acollir-se a este procés en la regió, posant el focus en àrees com la metropolitana de València, on la població migrant té un pes estructural.

L'àrea metropolitana de València es consolida com una porta d'entrada important per a la població migrant, ja que el menor cost de la vivenda i la bona connexió amb transport públic fan que iniciar una nova vida siga més accessible que en la capital. Segons dades de l'INE, prop de 116.000 persones estrangeres estan empadronades en l'Horta Nord i l'Horta Sud, representant un 14% del total poblacional sense incloure la ciutat de València.

Per comarques, l'Horta Sud, la més poblada, compta amb quasi 500.000 habitants, dels quals més de 71.000 són estrangers (14,2%). L'Horta Nord suma uns 322.000 residents, amb al voltant de 44.000 persones migrants (13,8%). La ciutat de València, amb 840.792 habitants, té 163.356 de nacionalitat estrangera, la qual cosa significa que quasi un de cada cinc residents (19,4%) és immigrant, situant la capital com el principal pol d'atracció.

Les nacionalitats més representades, en línia amb la tendència nacional, són Colòmbia, Romania, el Marroc i Veneçuela, amb un pes majoritari d'Amèrica Llatina. Algunes localitats mostren dinàmiques específiques: Paterna ha vist un creixement de la població italiana; Mislata, un augment de persones de Pakistan; Burjassot destaca per la comunitat hondurenya; i Manises, per la població xinesa, que s'acosta als 800 habitants.

La nova regularització, encara que dirigida a residents actuals, pot tindre un impacte significatiu en territoris amb alta concentració de població migrant, com el cinturó metropolità de València.