Un estudi liderat per la Universitat de València, en col·laboració amb la Universitat de Princeton, ha demostrat que els epibionts, organismes que viuen sobre la pell dels dofins, poden ser indicadors de canvis en les seues poblacions. Este descobriment és crucial per a detectar l'efecte de les dos grans epidèmies de morbillivirus que han afectat el Mediterrani des de l'any 1990.
La investigadora postdoctoral de la Unitat de Zoologia Marina de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE) de la Universitat de València, Sofía Ten, ha destacat que l'impacte a llarg termini d'estos brots en l'abundància dels dofins llistats (Stenella coeruleoalba) era difícil d'avaluar per la falta d'estimacions fiables. Per a superar esta limitació, l'equip va buscar una alternativa en els epibionts com a indicadors indirectes.
“"Quan les dades d'abundància són escasses o discontínues, estos xicotets organismes poden oferir pistes valuoses sobre la salut i l'evolució de les poblacions dels seus hostes en l'ecosistema mediterrani."
Els resultats de l'estudi suggerixen que la disminució de les poblacions de dofins llistats, a causa dels brots de morbillivirus, va provocar efectes en cascada sobre els epibionts més especialitzats, com Xenobalanus globicipitis i Syncyamus aequus. Estos organismes, en dependre estretament dels dofins, reflectixen amb major claredat els canvis en l'abundància del seu hoste. Això implica que el seguiment a llarg termini d'epibionts específics podria ser una ferramenta útil per a inferir canvis en espècies marines difícils de monitoritzar directament.
L'estudi es va centrar en tres crustacis epibionts que es troben en la pell o aletes dels dofins llistats: el percebe Xenobalanus globicipitis, l'amfípode Syncyamus aequus i el copèpode Pennella balaenoptera. Estes espècies tenen cicles de vida i graus de dependència diferents, la qual cosa permet que les seues tendències a llarg termini reflectisquen les variacions en les poblacions de dofins de manera distinta. Per a la investigació, es van combinar anàlisis de dades històriques recopilades entre 1980 i 2023 amb models ecològics, incloent un model epidemiològic SIR i un model mecanicista per a simular l'impacte en les poblacions d'epibionts.
La col·laboració internacional entre la Universitat de València i la Universitat de Princeton va ser fonamental per a este estudi. El mostreig de dofins varats en el Mediterrani es va realitzar a través de la Xarxa de Varaments de la Comunitat Valenciana, i les dades es van recollir en les instal·lacions de la Unitat de Zoologia Marina del Cavanilles.
