L'artista francoespanyola, resident en Suïssa, arriba a València els pròxims dies 15 i 16 de giner amb esta obra que protagonitza juntament amb l'actriu i ballarina Arianna Camilli. La performance burlesca analitza els mecanismes de dominació inscrits en els microgestos i el llenguatge quotidià.
Ambdós intèrprets realitzen un ritual catàrtic i gojós a través d'exclamacions, interjeccions i accions com acariciar, olorar, traure la llengua, amenaçar amb colpejar, fregar-se, mantindre la mirada i acostar-se molt. L'alfabet de la proposta, la primera de la Companyia Carmen Chan, s'alimenta de la masculinitat excessiva de postures en una discussió corporal i verbal on la comèdia s'unix amb l'esperpèntic.
“"Ens interessa l'impacte visual del moviment en l'espai, així com l'impacte sonor d'una frase o expressió, amb l'objectiu de comprendre com els xicotets gestos i les microparaules són suficients per a dominar els cossos dels altres."
En este duo rítmic i gràfic, s'executa una partitura corporal i sonora que arriba al seu clímax a partir de veus que criden a l'uníson, una il·luminació cada volta més intensa i un breu ritornello que s'amplifica i divertix l'audiència fins al disgust. La disociació corporal i verbal han sigut fonamentals en el procés de creació.
La ventriloquia és la forma adequada de parlar sobre les conseqüències d'enfrontar-se als que elles denominen "imbècils" en lloc de representar-los. El terme Bell End, cal aclarir, és un insult vulgar en el Regne Unit i Irlanda que es referix al gland. Per a reforçar esta qüestió col·lectiva, en la peça s'utilitza una cançó obscena, La Petite Huguette.
