La magistrada encarregada de la instrucció sobre la gestió de la DANA que va causar 230 víctimes mortals a la província de València el 29 d'octubre de 2024, ha desestimat el recurs presentat per Salomé Pradas, exconsellera de Justícia i Interior i investigada en la causa. La jutgessa ha reafirmat la necessitat de realitzar una prova cal·ligràfica a Pradas en relació amb el borrador de l'ES-Alert que va ser aportat pel subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, durant la seua declaració com a testimoni.

En un escrit recent, Pradas havia admès ser l'autora del document presentat per Suárez, indicant que era de la seua "puny i lletra", i va argumentar a la magistrada que la prova sol·licitada era "innecessària" ja que no existia "dubte, impugnació ni controvèrsia alguna sobre l'autenticitat de la grafia ni sobre l'autoria de la mateixa".

El document en qüestió conté diversos punts, incloent frases com "que s'evite el desplaça- prov València", amb la paraula "confina-" tatxada i la indicació "permanència cases". També s'hi mencionen comarques com la Ribera Alta, la Ribera Baixa, l'Horta Sud i la Foia de Bunyol, a més de recomanacions com "allunyament llits, entorn llits i elevar-se a (...) primera planta" i la referència a la mobilització de la UME.

La magistrada justifica la pertinència de la prova pericial per tres motius. En primer lloc, assenyala que, malgrat el que s'indicava en l'escrit de l'exconsellera, Pradas "en cap moment" va reconèixer l'autoria del text manuscrit que va conservar Suárez. Aquesta qüestió no es va abordar en la seua declaració de l'11 d'abril de 2025, i posteriorment només va comparèixer per a un acarament amb José Manuel Cuenca, ex cap de gabinet de l'expresident Carlos Mazón, on es va fer referència al "targetó" de Jorge Suárez, però sense un reconeixement exprés de l'autoria.

En segon lloc, la jutgessa argumenta que les al·legacions de Pradas en l'escrit no poden substituir la seua declaració com a investigada, ja que és una "diligència personalíssima" que no pot ser reemplaçada per cap manifestació, escrit o compareixença. Finalment, la magistrada conclou que "ni tan sols en el supòsit que es reconeguera per la senyora Salomé Pradas Ten en una declaració com a investigada l'autoria del manuscrit tampoc això eximiria la pràctica d'una prova que ha d'estimar-se pertinent".

La jutgessa insisteix en la importància de la prova, destacant la rellevància de les mesures de protecció a la població en aquest cas. Subratlla que la instrucció ha evidenciat una "absència" d'avisos i una "paràlisi en la presa de decisions en el si del Cecopi". Afegeix que la responsabilitat atribuïda a Pradas pel retard en l'enviament de l'alerta, amb el seu "eventual efecte incriminatori", és un fet del qual l'exconsellera "es va voler deslligar públicament, i des d'un principi", després de saber-se que la majoria de les morts es van produir abans de l'enviament del missatge a les 20:11 hores.

La magistrada també assenyala que el sistema d'alerta a la població "estava sobre la taula del Cecopi, des de les 17:20 hores" i no es va revelar a Pradas a les 20:00 hores, com ella va afirmar en una entrevista. Destaca que el sistema era "plenament operatiu" i que la validació es va fer en "tan sols 2 minuts i 35 segons" per un tècnic. La jutgessa considera "dramàtic" que es podria haver llançat un missatge a les 17:20 hores amb l'avís de Suárez, que hauria sigut "plenament efectiu" i hauria aconsellat pujar a pisos alts, evitant riscos clars.

Un dels elements que va demorar l'enviament de l'alerta va ser "fins i tot per la redacció del mateix en valencià", així com les consultes verbals a l'Advocacia de la Generalitat Valenciana. Es van registrar missatges entre Cuenca i Pradas on el primer indicava que "de confinar res en tota la província, que una cosa distinta és zonificar".

La jutgessa també implica Argüeso en la falta d'avisos a la població, subratllant que "era el director del pla quan a les 13:00 h els cotxes flotaven pel carrer a Utiel". Critica que la situació "caòtica i desesperada" en aquesta localitat no va impedir que ambdós responsables es desplaçaren a Carlet, on la seua estada va ser "totalment ineficaç" respecte al que succeïa amb el Magro en l'altra comarca. A més, no es van mobilitzar més unitats de bombers forestals pròximes geogràficament a la Unitat d'Alzira, com Ròtova, Castelló de Rugat, Xàtiva i Ontinyent, ni es va controlar la possible desmobilització.

La magistrada conclou que la posició de garant del director del pla l'"obliga a actuar" en situacions d'emergència, i la seua "omissió" ha d'enllaçar-se amb els morts. Considera "incomprensible" que, coneixent-se la retirada dels bombers forestals del barranc del Poyo, el director del pla no preguntara ni demanara la col·laboració d'agents mediambientals.