En el marc del 25 d’Abril, la consciència col·lectiva valenciana és objecte de reflexió per part de diversos escriptors. Estos experts subratllen la importància de crear un nou relat que pose la llengua en el centre i genere espais de resistència davant els desafiaments actuals. La identitat valenciana, que es remunta a la dècada de 1330 amb els primers testimonis que parlaven dels «valencians», ha resistit durant segles en convivència amb altres identitats.
Malgrat que el 85,7% dels habitants valencians se senten partícips de la identitat valenciana en distint grau, les dades del CIS de 2023 mostren que el sentiment de pertinença no passa pel seu millor moment. Només un 2,1% se sent únicament valencià, i un 10,7% se sent més valencià que espanyol. Estes xifres contrasten amb altres territoris històrics amb llengua pròpia, on el sentiment identitari és significativament més alt.
“"Moltes voltes pense que haver arribat fins ací és un miracle històric. Per a assegurar la supervivència hem d'actuar com a minoria resistent i reformular el discurs de la pròpia valencianitat en el segle XXI, per a consolidar i compactar la nostra minoria, i des d'ella incorporar a la majoria."
Un historiador destaca que la creació d'un «obstacle deliberat» en el passat va buscar que el País Valencià assumira la seua identitat espanyola o deixara de banda la seua vinculació amb Catalunya. Esta estratègia, documentada en cables diplomàtics, va ser posteriorment abordada per un expresident, qui va veure en el vincle entre Madrid i València un factor d'equilibri enfront del nacionalisme. Un altre historiador assenyala que València va ser l'única zona perifèrica que Espanya podia controlar mínimament, amb beneficis econòmics per al centre.
La situació actual de la identitat valenciana es veu afectada per fenòmens demogràfics i la globalització. Un escriptor ho resumeix com una tensió entre una «globalització agressiva» i la «localitat resistent». La família emergix com un espai clau de resistència, on la transmissió de la llengua i la cultura valenciana als fills es considera un llegat valuós. La tasca principal, segons una professora, és per als que són d'ací, sumant els nouvinguts a este propòsit de resistència lingüística.
En l'àmbit polític, la qüestió identitària continua sent un punt de conflicte. Un president autonòmic ha repetit el mantra de «Alacant, València i Castelló» com a nou eix identitari, la qual cosa ha generat crítiques per desnaturalitzar el terme Comunitat Valenciana. La dreta valenciana és qüestionada per no assumir una visió geopolítica pròpia, mentre que l'esquerra també rep crítiques per una «valencianitat administrativa» que no va més enllà. L'assetjament a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la proposta de traure Alacant del domini lingüístic valencià són exemples de la tensió existent.
