Al llarg de l'última dècada, s'han acumulat nombroses proves que evidencien el fracàs reiterat de la privatització dels servicis públics. Estes investigacions i les múltiples experiències de remunicipalització impulsades per governs progressistes s'oposen a la suposada veritat neoliberal que defensava la dreta i que, en certa manera, part de la socialdemocràcia també va assumir sobre els beneficis d'esta forma de gestió.
Els resultats contrastats mostren una fal·làcia que ha deixat un rastre d'ineficiència, corrupció, clientelisme, condicions laborals deteriorades i una caiguda en els indicadors de qualitat dels servicis públics afectats. Els servicis públics són l'experiència quotidiana que la ciutadania té amb la democràcia, i les administracions públiques tenen la responsabilitat de tractar les persones com a titulars de drets fonamentals que cal protegir i millorar permanentment.
A pesar dels obstacles, la recuperació de la titularitat pública dels servicis sanitaris enfront del model Alzira per part del Botànic va ser un exemple que, amb voluntat política, és possible prevaldre el control democràtic i la gestió directa per damunt de les xarxes clientelars i la conversió de recursos públics en beneficis privats.
La pràctica de privatitzar s'ha estès a nivell municipal de forma alarmant, provocant problemes que van més enllà de la corrupció, com l'encariment dels costos i el deteriorament de la qualitat dels servicis. Això desmentix la premissa de la gestió superior del sector privat, comportant, a més, condicions laborals deficients per al personal que atén la ciutadania amb diners públics.
En ciutats com València, són moltes les concessions que suposen una desviació de responsabilitats públiques al sector privat. Estes concessions, amb voluntat política i rigor, haurien de ser assumides directament per l'Ajuntament. Les queixes ciutadanes sobre el manteniment d'instal·lacions gestionades de forma privada en són una mostra, la qual cosa requerix una auditoria immediata i un pla de reversió urgent.
El mateix succeïx amb el servici de gestió de l'aigua, on hi ha dubtes sobre la transparència de les empreses gestores. En la mateixa línia, es troben la neteja i altres servicis auxiliars urbans com la jardineria o la consergeria. En matèria educativa, l'existència d'escoletes infantils hauria de ser objecte d'una reflexió seriosa sobre la necessitat de ser assignades a la gestió pública directa, blindant condicions laborals i infraestructures dignes.
La gestió indirecta no sols té implicacions econòmiques i laborals, sinó que també afecta drets ciutadans com el de la informació pública. L'Ajuntament de València hauria d'adoptar mesures urgents per a garantir la transparència en empreses com Emivasa. Si continua incomplint les seues obligacions, s'haurien de prendre les mesures necessàries per a que rendisca comptes davant la ciutadania i les institucions competents. La situació d'Emivasa hauria de conduir a una auditoria i a una eventual reclamació davant la Sindicatura de Comptes, i el servici hauria de ser remunicipalitzat per a garantir la transparència, la bona gestió, la reducció de les taxes i la garantia d'un servici públic en un bé bàsic d'interés col·lectiu.
Per tot això, és fonamental obrir un procés d'auditoria generalitzada de l'estat de les concessions actuals al sector privat, per a avaluar el seu estat jurídic, laboral, pressupostari i de qualitat. A continuació, serà fonamental dur a terme una planificació plurianual d'intervenció urgent per a revertir a la gestió directa tots aquells servicis públics que, per raons d'interés general, millora de la qualitat i enfortiment institucional, requerisquen ser recuperats. Estes decisions seran pilars fonamentals per a la gestió municipal de València i permetran una resignificació de la posició de la ciutadania com a centre del rendiment institucional.
