Este desajust financer, que afecta tant a comunitats autònomes com a ajuntaments, s'origina en la falta d'actualització de les estimacions de recaptació d'impostos com l'IRPF o l'IVA. Les entregues a compte són els avançaments mensuals que el Ministeri d'Hisenda ha de transferir, i la seua actualització depén dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE).
La manca de PGE des de 2023 i la feblesa parlamentària mantenen un desfasament entre la quantitat que correspondria a les administracions i la que realment reben. Esta situació és especialment crítica per a regions com la Comunitat Valenciana, que ja ha reclamat la seua actualització.
La FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Províncies) ha tornat a sol·licitar una reunió amb el ministre d'Hisenda per a abordar esta qüestió. La no inclusió de l'actualització de les entregues a compte en el nou reial decret-llei aprovat recentment, que sí que incloïa altres mesures, ha generat preocupació.
En no haver-hi nous pressupostos, el sistema es regix per la pròrroga pressupostària de 2023. Això significa que la quantitat mensual transferida és la mateixa que fa tres anys, malgrat l'escenari d'inflació i creixement econòmic actual. Este problema no és nou i ja s'ha arrossegat en exercicis anteriors, amb actualitzacions i abonaments de retards en mesos posteriors.
La caiguda dels decrets que permetien el pagament actualitzat ha fet que Hisenda torne a la casella d'eixida. Sense una nova norma amb rang de llei, el Ministeri està obligat a transferir les quantitats prorrogades del pressupost de 2023. Per a l'Ajuntament de València, açò suposa rebre 10,8 milions d'euros menys al mes, mentre que per a la Generalitat Valenciana la minva ascendix a 163,5 milions d'euros mensuals.
