L'aire que respiren centenars de xiquets i xiquetes en València i la seua àrea metropolitana presenta nivells de contaminació per damunt dels considerats segurs. Així ho evidència un estudi realitzat per les associacions Acció de València, València en Bici-AE-Agró i Soterranya en deu centres educatius. En estos, sis superen el límit diari de diòxid de nitrogen (NO2) recomanat per l'OMS i tots rebasen l'umbral anual fixat per este organisme per a protegir la salut.
La concentració d'este contaminant s'expressa en micrograms per metre cúbic (μg/m³). Els organismes internacionals establixen dos referències: un valor diari, que reflectix episodis puntuals d'alta contaminació, i un valor anual, que mesura l'exposició continuada. Els pitjors registres es concentren en sis centres del Cap i Casal, tots ells propers a grans vies de trànsit com la Gran Via, Guillem de Castro, la Ronda Nord o la V-30.
Entre els centres que superen el límit diari de l'OMS (25 μg/m³) es troben el CEIP Cervantes (Extramurs), el CEIP San Juan de Ribera (l'Eixample), el CEIP Juan Manuel Montoya (Natzaret), l'IES Baleares (Camins al Grau), el CEIP Antonio Machado (Rascanya) i el Centre Educatiu Misericordia (l'Olivereta). Esta exposició diària implica respirar aire associat a un augment d'ingressos hospitalaris i de la mortalitat per malalties respiratòries i cardiovasculars.
“"València té moltes avingudes i molt trànsit, i això fa que el diòxid de nitrogen no tinga temps de dispersar-se."
En canvi, altres tres centres —el CEIP Vivers (Trinitat), l'IES Cabanyal (La Carrasca) i el CEIP Cristóbal Colón, en el municipi de Benetússer— no superen eixe límit diari, però sí l'anual recomanat per l'OMS i el que marcarà la futura normativa europea. Els registres més baixos s'observen en l'IES Andreu Alfaro de Paiporta i els CEIP Federico Maicas, Lope de Vega i Virgen del Rosario, en Torrent, gràcies a una menor densitat urbanística i més zones verdes.
El diòxid de nitrogen procedix principalment de la combustió de combustibles fòssils, sobretot del trànsit rodat. En ciutats denses com València, amb nombroses avingudes i una elevada circulació, este contaminant s'acumula amb facilitat. La falta de dispersió s'evidencia en col·legis propers a grans artèries o envoltats d'edificis alts. El cas del CEIP Juan Manuel Montoya afig la proximitat al port, una font constant d'emissions.
L'anàlisi també destaca que el 90% dels entorns analitzats ja supera el futur umbral de 20 μg/m³ que la nova directiva europea establirà per a 2030. Les conseqüències d'esta exposició en la infància inclouen l'agreujament de malalties prèvies, més crisis asmàtiques i infeccions respiratòries a curt termini, i un augment del risc de malalties cardiovasculars i respiratòries cròniques a llarg termini.
Les mesures plantejades apunten directament al trànsit: reduir el nombre de vehicles en els entorns escolars, limitar la velocitat a 20 km/h, evitar la doble fila en les entrades i eixides, i transformar espais d'aparcament en zones verdes. També es proposa la implantació de Zones de Baixes Emissions (ZBE), acompanyades de transport públic eficient i infraestructures segures per a vianants i ciclistes, així com la creació de camins escolars i la naturalització dels entorns educatius.
