Les dades recents indiquen que, si bé la presència de pantalles no ha minvat l'interés per la lectura, la Comunitat Valenciana encara llig menys que la mitjana espanyola. Este fet contrasta amb la realitat que la regió posseïx la quarta col·lecció de recursos bibliotecaris més gran del país, amb 387 biblioteques entre espais universitaris, municipals, autonòmics i estatals.

Segons el Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres 2025 de la Federació de Gremi d'Editors d'Espanya (FGEE), el 64,4% dels valencians i valencianes llig llibres en el seu temps lliure. Esta xifra és inferior al 66,2% de la mitjana espanyola, situant la Comunitat com la huitena autonomia amb l'índex lector més elevat, per darrere de regions com Madrid, el País Basc i Catalunya.

El perfil del lector valencià mostra una clara tendència: les dones i els joves són els que més contribuïxen a l'augment de la lectura. Un 72,3% de les dones declara llegir en el seu temps lliure, enfront del 59,8% dels homes. Per edats, el 76,9% dels ciutadans entre 14 i 24 anys afirma llegir per plaer. No obstant això, la fotografia s'invertix en la quantitat de llibres llegits, on les persones jubilades, amb més de 13 llibres a l'any, encapçalen el rànquing.

Entre els motius per a no llegir, la falta de temps és la raó principal, citada pel 42% dels no lectors. Altres factors inclouen la competència d'altres formes d'oci, com les xarxes socials i els servicis de streaming (32,6%), i la falta d'interés (20%). Les dones prioritzen la falta de temps (51%), mentre que els homes es decanten per altres entreteniments (38%).

Les biblioteques valencianes van realitzar més de tres milions de préstecs en 2024, segons l'estadística de la Generalitat Valenciana. D'estos, el 63,2% van ser llibres per a adults i el 36,7% llibres infantils. La capital va registrar el major moviment bibliotecari amb 514.512 préstecs, seguida per l'Horta Sud (318.374), l'Alacantí (276.262), la Plana Alta (199.792) i l'Horta Nord (187.530).