La investigació, publicada en la revista Tropical Medicine and Infectious Disease, analitza l'evolució, característiques i distribució d'esta malaltia, posant de manifest la necessitat de millorar la seua detecció, especialment en pacients immunodeprimits. El treball ha comptat amb la col·laboració d'investigadors de l'Àrea Cardiovascular d'Incliva, la Unitat d'Enfermetats Infeccioses, el Servei de Medicina Interna i el Servei de Microbiologia de l'Hospital Clínic Universitari de València, així com del Hospital Francesc de Borja de Gandia i el Hospital Virgen de los Lirios d'Alcoi.
La estrongiloidiasis, causada pel paràsit Strongyloides stercoralis, s'associa habitualment a regions tropicals i subtropicals. No obstant això, la Comunitat Valenciana ha sigut històricament un dels principals focus de transmissió autòctona a Europa, particularment en zones de cultiu d'arròs com La Safor. La percepció anterior era que la malaltia es trobava limitada a entorns rurals i en descens, una idea reforçada per la manca d'estudis recents.
El doctor Carlos Bea Serrano, director de l'estudi, explica que l'objectiu principal era determinar si la infecció és un problema anecdòtic o si manté una presència constant, fins i tot fora de les àrees històricament endèmiques i en població sense relació agrícola clara. L'estudi va analitzar casos diagnosticats entre gener de 2015 i desembre de 2024 en els tres hospitals participants, en pacients majors de 16 anys.
Els resultats evidencien el registre constant de casos autòctons o locals en els centres estudiats. A més, s'observa un increment progressiu dels diagnòstics degut a l'augment de casos importats d'altres països. El doctor Bea afirma que la infecció continua present, fins i tot en pacients sense vincle rural clar, tot i que la naturalesa de la infecció no permet determinar el moment exacte d'adquisició.
Els investigadors destaquen la importància de mantindre la vigilància clínica i epidemiològica, ja que la estrongiloidiasis sovint passa desapercebuda, podent romandre anys sense símptomes o manifestar-se amb signes inespecífics com picor, lesions cutànies, diarrea o dolor abdominal.
El risc principal s'aguditza en persones immunodeprimides, on el paràsit pot multiplicar-se descontroladament, provocant quadres greus que afecten diversos òrgans. L'estudi no determina la prevalença real en la població general, ja que es basa en casos diagnosticats per sospita clínica o cribratge. El doctor Bea anuncia la intenció d'iniciar un estudi de seroprevalença per a conéixer la càrrega real de la malaltia.
En el treball han participat, per part d'Incliva-Hospital Clínico de València, les doctores Andrea de Castro Oliver (primera autora) i Anaïs Corma Gómez (autora de correspondència), ambdues investigadores de l'Àrea Cardiovascular d'Incliva i del Servei de Medicina Interna. La doctora Corma també és investigadora del CIBERINFEC. Altres autors destacats són els doctors Miquel Moret Paredes, Alicia Marco Gabarre, Alicia Lucas Camps (Medicina Interna i Enfermetats Infeccioses), i Javier Guillem (co-primer autor), David Navarro i Isabel Corrales (Microbiologia).
