L'acte ha reunit representants acadèmics, polítics, col·lectius memorialistes i familiars per a retornar a un dels grans referents de la medicina valenciana del segle XX el lloc que la història li havia negat. El rector actual, Juan Luis Gandía, ha destacat que «recordar Peset és retornar-lo al lloc que li correspon en la història de la Universitat i en la memòria democràtica del nostre poble», definint-lo com a «científic, metge, professor i rector compromés», a més de ser «un científic injustament assassinat».

Un dels moments més emotius ha sigut el record del retrat de Peset, que durant dècades va haver de romandre ocult en un armari del Rectorat per a evitar la seua destrucció. La rèplica d'este quadre, que presidia l'acte, encara mostra els plecs del llenç, «les cicatrius de la història», segons Gandía, que vincula estes marques amb les ferides obertes de la societat.

El rector ha incidit en la concepció innovadora de l’ensenyança de Peset, qui apostava per una formació pràctica en el laboratori. També ha subratllat que «homenatjar Peset és també reconéixer totes les persones represaliades per la dictadura franquista: les assassinades, empresonades, depurades, exiliades i silenciades».

Joan Baptista Peset va ser el catedràtic de Medicina més jove d’Espanya amb 23 anys, posseïa quatre carreres universitàries i tres doctorats, i va impulsar l'obertura pública del Jardí Botànic de la UV. L'escriptor Martí Domínguez l'ha definit com «el nostre Lluís Vives contemporani», destacant la seua vida marcada per una macabra coincidència de dates: el 24 de maig de 1910 es convertia en catedràtic i el 24 de maig de 1941 era afusellat a Paterna.

Domínguez ha recordat que Peset era «un home bo», amant de la pilota valenciana i del ciclisme, i que va patir la traïció de dotze companys de facultat en el consell de guerra. «Peset no és només un home de ciència i saviesa, sinó també de consciència i llibertat», ha conclòs.

El vicerector Carlos López Olano ha recordat que Peset va ser «l’afusellat més conegut dels 2.238 executats» a Paterna, una xifra que molts joves encara desconeixen. La degana de la Facultat de Medicina, Amparo Ruiz, ha destacat la seua visió humanista, que haguera sigut clau en moments com la pandèmia, i ha afirmat que el seu assassinat «va ser una ferida molt gran per a la Universitat i per a la medicina espanyola».

María Navarro, presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fosa 126 de Paterna, ha denunciat que la repressió va destrossar generacions senceres i ha criticat «l’anomalia democràtica» d’un país que encara no ha condemnat els verdugs del franquisme, defensant la tasca de les associacions memorialistes com «una lluita constant i ferma».

L'homenatge ha clos amb el poeta Marc Granell recitant uns versos i amb l'actuació del Quartet de Corda de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, que ha interpretat «El cant dels ocells».