La sentència judicial, feta pública el 15 d'abril, assenyala directament el consistori per no haver actuat davant les queixes veïnals pel soroll excessiu. La justícia apel·la a la Constitució Espanyola per a subratllar la magnitud de la molèstia i critica la falta de mesures acústiques des dels domicilis dels afectats.

Esta situació s'ha enquistat, ja que l'Ajuntament busca promocionar un sector econòmic dinàmic, però no disposa d'un recinte adequat per a grans esdeveniments. Les molèsties als veïns, que havien de ser temporals, s'han convertit en un problema crònic, tal com advertien les promotores musicals en el passat per la falta d'espais.

Les promotores, que calculen que hi ha 80.000 abonaments en joc, continuen la venda d'entrades, argumentant que la sentència oferix marge per a la celebració dels festivals, encara que no expliquen com. No obstant això, el nerviosisme en el sector és palpable, i han demanat una reunió urgent amb les administracions per a buscar solucions.

Inicialment, l'Ajuntament de València va al·legar "problemes d'agenda" i posteriorment va respondre que acataria la sentència, que obliga a un control efectiu dels excessos de soroll. La Generalitat, per la seua part, a través del portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha anunciat "requisits indispensables" per als esdeveniments en Cacsa, sense oferir alternatives clares.

La sensació entre les fonts del sector és de desemparament. Les alternatives a la Ciutat de les Arts i les Ciències, com el Recinte Firal de Mislata o el festivalòdrom de Cullera, requerixen una gestió complexa que no depén només de les promotores.