Els 230 llocs de venda del mercat Central de València, una estructura d'estil modernista, exemplifiquen la varietat d'articles i el bullici que convertixen estos recintes en epicentres de venda, turisme i vida social. Per ací passen bona part dels quasi seixanta mil compradors diaris que transiten pels mercats municipals de València, a més de nombrosos visitants que busquen l'essència de la ciutat.
Estos espais no són només nuclis comercials, sinó que també reflectixen tendències i costums, com l'auge de l'esmorzaret. En el mercat de Dénia, per exemple, el bar Magallanes destaca pels seus entrepans, com el de figatell, albergina i ceba a la planxa amb salsa de mostassa, servint al voltant d'un centenar els dissabtes, un 40% més que fa una dècada.
“"El consum ha pujat, sobretot el cap de setmana. I es va a l'entrepà més elaborat, amb producte de major qualitat. La moda de l'esmorzar es reflectix principalment els dissabtes."
La presidenta de la Federació d'Associacions Veïnals de València subratlla que els mercats municipals són el «cor palpitant dels nostres barris», espais d'encontre que fomenten relacions humanes. No obstant això, expressa preocupació per la situació de molts d'ells, que patixen la desigualtat de condicions front a les grans superfícies i la falta d'una aposta política decidida i inversió real més enllà dels grans mercats monumentals.
“"Ens preocupa profundament que, mentre alguns espais se centren excessivament en el turisme, els mercats dels nostres barris perifèrics patixen un degoteig constant de llocs buits i falta de manteniment."
Esta inquietud és compartida per la Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris (Avacu), que destaca la importància de sustentar el lleuger augment de consumidors en els mercats municipals de la Comunitat Valenciana. Proposen fer-los més atractius en horaris i oferta per a públics més joves, sense perdre la clientela habitual de major edat.
Confermercats, que agrupa mercats de Castelló i València, busca la cooperació per a la promoció i formació. Reconeixen que alguns llocs tenen dificultats per a ser rendibles, però rebutgen el tancament i aposten per aprofitar els recursos locals. El cas del mercat de Mosén Sorell, reconvertit en espai d'oci, és una singularitat deguda a la seua proximitat al mercat Central, i no s'aplicarà a altres recintes.
El mercat de Colón, en el barri de l'Eixample, és un exemple d'èxit en la transformació, passant de centre de compra fresca a espai d'oci amb restauració i comerços selectes. La clau ha sigut l'evolució cap a espais gastronòmics que oferixen experiències més completes, aprofitant la sinergia entre els llocs de venda i els establiments d'hostaleria.
“"Els mercats tradicionals han d'evolucionar amb els temps si volen subsistir, no poden quedar-se estancats. Hem d'unir tradició i, també, renovar-nos i atendre el que la societat ens està demandant."
En contrast, mercats com el de Castella o Jerusalem mostren la cara més complicada. El mercat de Castella manté la seua essència de venda de producte fresc, però amb la mitat dels seus llocs buits, generant una sensació d'abandó. El mercat de Jerusalem, per la seua ubicació amagada, té poca afluència de públic i els venedors lamenten la falta de senyalització i la competència dels supermercats.
El mercat Central, amb la seua oferta de fins a vint mil productes i deu mil adquisicions no presencials l'any passat, és l'exemple més nítid de l'èxit comercial en València. El 60% dels seus llocs oferix alimentació fresca i s'adapta a les noves tendències de consum, com el producte de quinta gamma. La seua gerent destaca la demanda constant i la pròxima renovació integral del recinte.
